EXPLICACIO D'ALGUNS TERMES D'AQUEST LLIBRE

ABELLIR. = Endolcir la voluntat, fer-la cedir en algun punt.
Abellir-se: endolcir-se a fer o acceptar.

ACANOCAT, DA.= Se diu d'allò, que s'assembla a una canoca. Canoca: el tronc de les plantes, quan és gruixit i en forma de canó; quan és prim rep el nom de palla. Una canya, i també un bri de moresc, se compon de canoca, fulles, rels… etc.

ACOFORRAT, DA. = (Vegi's encoforrar-se.)

AFUSAR-SE. = 1. Pendre forma de fus. 2. Afusar-se (a la mar, al riu, a l'aigua, etc.) Donar-hi fusa.

ALLARAR.= Verb actiu. Fer llar en una casa, donar confort de llar a un paratge. Allarar-se: posar casa, posseir casa. Allarat, da: adjectiu que s'aplica al qui té casa o llar propia.

APIRROSSAR-SE. = Pendre forma de pirrossa. Pirrossa: allo que té forma de porra. La pirrossa pot o no ésser arma de combat; la porra és arma de combat.

ATRACALLAR. = Atropellar amb paraules o amb joguines; Castellà : atarantar, cachifollar.

BATICOR.= Acceleració dels batecs del cor. Castellà: sobresalto, palpitación.

BATOLLAR. = Batre a força de braç amb els batolls.
(Noticia de J. Roig.)

BESLLUMAT, DA.= Ferit d'alguna besllum. Besllum: rerallum, llum que passa a través d'un cos. Besllumar: deixar passar llum a través del cos. Aquest verb neutre, que és d'un matís molt especial i bonic, vaig sentir-lo usar a una persona aparentment ingènua; amb tot i això no crec que besllumar, ni besllum, siguin mots populars, car mai més no els he trobats en boca del poble.

BIRBILLEJAR.=Resplendir amb tremolor. (Noticia de Mn. Caseponce.) .

BITERNA.=Cova de bruixes. (Vegi's Bulbena. Apèndix.)

BOLDRÓ. =Allò que en aparença forma una sola massa.

BRILL. = 1. Ocell que serveix de reclam. 2. Cant de dit ocell.

BRILLAR. = 1. Cantar el brill o reclam. 2. Resplendir.

BULTRA.= Conjunt d'arbres o altres plantes, que forma aparentment una sola massa.

CAP DE TREURE. = Llivant, que serveix per a treure les barques de l'aigua.

CATABAUMA.= Bauma (balma) oculta.

CATIFET. = Fet amagat. Home de molts catifets: home, que porta molts negocis ocults.

CAVERNEJAR. = pendre forma de caverna.

CERTENITAT.= Seguretat d'encertar quelcom.

CLARER, A.= Adjectiu que s'aplica a les coses, que són clares de fils, brins, malles, etc. Se diu: cabell clarer, blatar clarer. No és diu: dia clarer, ni brou clarer, sinó dia clar, brou clar.

CLUSCA.= Cop al cap.

COFORRA.= Gorra, que abriga tot el cap llevat de la cara.

COFORRAR-SE. = Posar-se la coforra i, per extensió, qualsevol gorra.

CORRENÇA. = Corrípies, fluix de ventre. S'usa generalment en plural.

CRAQUEJAR. = Crepitar, fer crac, crac.

DEMPEUS.= Damunt els peus. Es una expressió adverbial molt usada per tots e1s escriptors antics.

DESEMPALLEGAR.= Apartar de la pell. No s'hauria d'escriure desempellegar?

DESHORES. = Hores impròpies o desacostumades per a fer quelcom.

DESPLOMBAT, DA.= S'aplica a les parets o edificis, que estan fora de plom, és a dir, que han perdut la dretura vertical.

DINGÚ(dialectal). = Ningú.

EMBARRELLAR. = Posar barrelles o travessers a una gàbia.

EMBóS. = Bossa, que forma la capa madrilenya al voltant del mentó de qui se l'hi acota. Es castellanisme vulgaritzat i acceptable per poder-se referir a una rel catalana. S'hauria d'escriure embors?

EMPALLAR. = Entre paradors, posar palles a l'arbret o ram.

EMPAlAR (dialectal ).= Empallar.

EMPATOLLAR. = Inventar trapelleries o fantasies. S'usa també com a reflexiu.

EMPESCAR-SE. = Treure alguna idea o invenció, empatollar-se.

EMPLATAIAR. = Fer tornar com plata. És verb actiu.

ENCIRAT, DA. = Participi pretèrit del verb reflexiu encirar-se, que significa posar-se dret i test en guisa de ciri. Cal no confondre aquest verb reflexiu amb l'actiu enciriar, que significa posar ciris. Enciriar un canelobre és posar-hi ciris. Un home encirat és un home alzinat i dret com un ciri; un home enciriat és un home carregat o guarnit de ciris.

ENCOFORRAR-SE o ACOFORRAR-SE. = Encasquetar-se la coforra i, per extensió, qualsevol gorra, barret, etc.

ENLLEIR-SE.= Cansar-se de no fer res o d'esperar quelcom, enervarse.

ENTRIQUELL. = Qualsevol objecte propi per a dur-se a mans. (Objecte que fa nosa. Dic. Fabra.) Ve de la mateixa rel que entricar.

Es (dialectal).= Article masculí, singular.

ESCARRITX.= Soroll aspre per l'estil del que fa la sorra fregada contra una superfície dura.

ESCARRITXAR. = 1. Fer escarritx. (J. Verdaguer.) 2. Esquitxar. (Dic.
Fabra.)

ESGUIMBAR-SE. = Deixar-se anar avall per un pendent. (Noticia verbal de P. Fabra.)

ESPODREMENTS. = Moviments inútils i anguniosos d'algun orgue per a espel·lir quelcom. Castellà: pujos. Fabra no porta aquest terme. Hem adoptat la grafia de Bulbena. Al poble li hem sentit sempre pronunciar: asputraments.

ESTARIA.= Lentitud i pèrdua de temps en fer les coses. Fer estaries: perdre temps, cançonejar.

ESTASSAR.= Tallar i ajaure la bosquina.

ESTINTOLAR.= Posar quelcom de manera que una altra cosa ho sostingui en una posició determinada. És verb actiu i reftexiu. Castellà: apoyar. Punt d'estintolament: castellà, apoyo, punto de apoyo. Estintolador: castellà, apoyo.

ESTOSSAR.= Atuir, pegar fortament. Literalment: rompre la tossa o sigui el clatell.

ETS (dialectal).= Article masculí plural.

FALLANCA. = Ajupiment d'anca. Contracció de falla anca. S'usa molt en el joc de trenca porrons. No s'ha de confondre amb fallança.

FOLGA. = Dita o concepte divertit. Francès: plaisenterie.

FOLLARSE.= Avortar la fembra, no arribar a bé alguna cosa.

FORNÍCULA. = Armari de paret, pastera. Castellà: hornacina.

FRÈJ0L, A.= S'aplica a les robes primes o escasses i al qui les porta. Anar frèjol: anar prim o escàs de roba. (Es corrupció de frèvol o de brèvol?)

FUA (dialectal).= Fulla.

FUTISQUEJAR. Fer feines de poca importància o simular que es fa quelcom.

GAROLA. = Gaudiloqüencia, verbositat divertida. Fer o armar garola: promoure conversa divertida.

GUINEA. = 1. Idea fixa i dolorosa. 2. Batibull.

GUINJ0LA.= Mosquit petit, que vola sense soroll i pessiga molt fort.

GUSARAPA. = 1. Espectre, que fa por a les criatures. 2. Persona, que s'amaga per vergonya.

HOMO (dialectal).= Home.

HOSTALLES. = Paraments de menjador i cambra a servei d'hostes.

LLAMPURNAR. = Treure foc, flamejar. Literalment: espurnar llamps.

MALUC.= L'os de cada costat de la pelvis.

NEULIM. = Planta neulida o conjunt de plantes neulides. Neulir-se: emmalaltir-se les plantes a causa de la neula. Neula: constel·lació dolenta, passa d'una malura de les plantes.

PALLADA.= l. Conjunt de palles d'un arbret. 2. Palla bullida per al bestiar.

PASTORELL:= L'ocell, que es dedica a la pastura.

PATlFELL.= Conjunt de materials per a l'armament i manteniment d'una nau o d'un exercit. Castellà : pertrechos. Patifell de guerra: castellà, pertrechos de guerra.

POTSEFER. = Tal volta, tal vegada… En aquest sentit he trobat viva aquesta locució adverbial en boca de pagesos de Palafolls i de Montnegre. Els autors antics l'usaven amb més extensió, sempre en sentit dubitatiu. Adverbialment potser, contracció de potsefer, ens sembla preferible a pot ésser.

RAMBLIA. = La part del carrer compresa entre les voravies. Castellà: arroyo.

REBOTZEGAR.= Moure's un líquid, rebotent per les parets de l'atuell, que el conté. Es verb neutre.

REVOLT, A. = Participi pretèrit del verb antiquat revoldre, que significa remenar quelcom, desordenant els seus elements. El participi és viu i molt usat dins gran part de Catalunya.

SA (dialectal).= Article femení, singular. Dins els parlaments, on fem ús d'aquest article, no usem mai les formes del possessiu sa i ses.

SOBINES (de). = En posició supina. (Noticia de P. Fabra.)

SATURN, A. = Llòbreg, taciturn.

SES (dialectal).= Article femení, plural.

TAU, TAU. = Així, així.

TERRISSALLA. = Terrissa menuda, trossos de terrissa.

TOMANYÍ (dialectal).= Espècie de planta esternutatòria. (Vegi's
Labernia: Tomaní.)

TRAMBLAR.= Trepidar. Es d'ús corrent a Madramanya. (Es gal·licisme?)

VIROSTA. = Bestiola repugnant, pròpia del bosc o de la fronda. (Viridis hospes?) Comprén llagostes, llangardaixos, sargantanes, escorpins, etc.

VORAVIA.= Qualsevol de les voreres altes del carrer destinades exclusivament al trànsit a peu. (Del llati ora viae). Castellà: acera. Francès: trottoir. Italià: marciapede.

XAUTAR-SE.= Aprofitar-se de quelcom en perjudici d'altri.

XOMBA.= Conca daigües profundes.