I

VENECIA

L'AGENCIA DE COMERÇ D'ANTONI

(Entren Antoni, Salarino y Solanio)

ANTONI En bona fe, no sé esplicarme la raó de la meva tristesa. Me preocupa, y a vosaltres també, segons diheu. Mes no puc endevinar com m'ha vingut, perque de mí s'ha apoderat, d'aon naix, ni de quina fusta es feta. Lo cert es que'm té aturdit fins a tal punt, que quasi jo mateix me desconec.

SALARINO Es que el vostre pensament, voleiant per l'Occeà, segueix les vostres naus, riques senyores de les onades, ab ses veles magestuoses; o, més ben dit encara, ornaments movibles de la mar que passan brandant triomfalment ses ales de tela, vora les humils barques mercants, y en reben sa gentil reverencia.

SOLANIO Creieume, senyor, que si jo veiés els meus interessos en semblant perill, una gran part del meu cor sensible volaria darrera les meves esperances. Y no pararia d'estirar brins d'herba pera saber d'aon bufa'l vent, d'observar en els mapes els ports y els molls; y tot quant, per les meves suposicions, me fes tèmer una desgracia pels meus barcos, me seria un motiu de tristesa.

SALARINO El meu propri buf, al refredar ma sopa, me faria esgarrifar ab el pensament del gran mal que un vent massa fort pot causar en el mar. No podria veure escòrrers un gra d'arena del rellotge, sense pensar ab els baixos fonds, ab els bancs de sorra; sense veure el meu hermós Sant Andreu encallat, ab son arbre mestre més baix que la quilla com si volgués besar la seva tomba. Podría per ventura anar a l'iglesia y, devant del sant edifici de pedra, no pensar de sobte ab aquells rocams temibles que no més en tocant el flanc de la meva nau l'esbotzarien… derramant totes les meves especies per les ones de crestes bramadores que s'engalanarien ab les meves sedes? Me fóra això possible sense tremolar per tota aquesta opulencia que en un instant pot esser reduhida a no res? Es que puc aturar el pensament en aital pensament sense pensar que una semblant inquietut m'entristiria en gran manera? Vaja, no diguem paraules vanes. Jo afirmo que si Antoni no está alegre, es perque té'l pensament posat en les seves mercaderies.

ANTONI No, creieume: gracies a la fortuna, els meus embarcs no estan aventurats en una sola cala, ni en un sol punt; y no tots els meus bens estan exposats als etzars d'aquesta anyada. No són, doncs, les meves especulacions que'm posen trist.

SALARINO
Serà que esteu enamorat?

ANTONI
Fòra! Fòra!

SALARINO Tampoc enamorat? Aleshores digueu que si esteu trist es perque no esteu alegre; us seria igualment fàcil riure y saltar y dir que esteu alegre perque no esteu trist. Per Jano el de les dues cares! Mireu que la naturalesa engendra en aquests temps uns tipus ben extranys! Els uns guinyen l'ull eternament rient com lloros al sò del sac de gemecs; els altres posan una cara tant macilenta y agra que no us ensenyarien les dents a través d'una rialla, encara que'l mateix Nestor els jurés que la gresca fa partir de riure.

(Entren Bassanio, Llorenç y Gracià)

SOLANIO
Mireu qui s'acosta: Bassanio, el molt noble parent vostre, ab
Llorenç y Gracià. Adéu! Us deixem ab més bona companyia.

SALARINO Hauria restat ab vós fins a tant que us hagués vist l'ànima alegra, però com que us venen amics mellors que jo, men vaig.

ANTONI Molt agradósa m'es la vostra voluntat. Jo'm penso, per això, que si us en aneu es perque'ls vostres negocis us reclamen y aprofiteu l'ocasió pera deixarme.

SALARINO
Bon dia, molt senyors meus!

BASSANIO Quin dia s'ha de riure, bona gent? Digueume, quan, senyors? Us aneu tornant massa esquerps. Té d'anar sempre així la cosa?

SALARINO
Posèm els nostres esplais a la mercè dels vostres.

(Sen van Salarino i Solanio)

LLORENÇ Bassanio, senyor meu, ara que ja heu trobat a Antoni, nosaltres dos us deixarem. Però us prego que no oblideu la vostra promesa de trobarnos per l'hora del dinar.

BASSANIO
No mancaré.

GRACIÀ Diria que no esteu gaire content, Antoni. Us pesen massa les preocupacions d'aquesta vida; heu de pensar que la perdeu comprantla a cost de massa afanys. Creieume, no sóu, avui, ni l'ombra de lo que fòreu.

ANTONI Jo prenc el món per lo que es, Gracià; un teatre aon cadascú dèu jugar el séu paper, y el meu es l'estar trist.

GRACIÀ Pel meu compte, doncs, el paper de boig! Que les arrugues de la vellesa'm surtin a força d'alegria y de rialles! Més me plaurà sentirme les entranyes bullentes de ví que'l cor glassat ab sospirs malagradosos! Per què un home ab el cos ple de sang xardorosa hauria de semblarse al séu avi, emmotllat en guix? Per què dormir quan estàs despert, y esgrogueirte y fóndret de mal humor? Escolta, Antoni, jo t'estimo, y ara parla la meva amistat: hi ha una mena d'homes, qual rostre de color de cera sembla un llac d'aigües putrefactes, que expressament se't mostren immòvils y seriosos per emmantellarse ab una reputació de sabiesa, de gravetat y de profondor y que semblen dirte: Jo sóc micer l'Oracle; quan jo obro els llavis, que cap goç no lladri! Oh, bon Antoni! Quants ne conec que passan per sabis no més perquè callan sempre, y estic ben segur que si obrien la boca farien tornar mal parlats als séus oients, obligantlos a tractar al pròxim imbècil! Un altre dia m'extendré més. Creume, no vulguis pescar ab l'esqué de la melancolia, la reputació, aquest gojó dels tontos!… Anem, bon Llorenç… A reveure!… En havent dinat acabaré el sermó.

LLORENÇ Anem. Us deixem fins a l'hora del dinar. A mí sí que'm toca fer de sabi mut; aquest Gracià no'm deixa obrir mai boca.

GRACIÀ Bona l'hem feta! Sigues, per dos anys més encara, el meu company fidel, y ni tu mateix recordaràs el sò de la teva veu.

ANTONI
Adéu! A la vostra escola me farieu tornar garlaire.

GRACIÀ Mellor, en bona fe!… car el silenci es cosa que sols escau a les llengües en salmorra o a les verges fredament castes.

(Sen van Llorenç y Gracià)

ANTONI
Hi trobeu un sentit en tot això?

BASSANIO Gracià es l'home de Venecia que té més gracia en dir abundoses frevolitats. Els séus acerts són com dos grans de blat perduts en dos quarters de pallús; els cercareu tot un dia pera trobarlos y quan els tindreu, no valdran la pena d'haverlos cercat.

ANTONI Bé, digueume ara quina es aquesta dama a la qual heu promès un secret pelegrinatge? M'heu assegurat que avui men parlarieu.

BASSANIO Vós no ignoreu, Antoni, el mal estat en que he posat la meva fortuna, ostentant per cert temps un luxo excessiu que les meves rendes no m'han permès fer durar. No'm queixo de no poder seguir ab la brillantor passada; la meva gran inquietut es lliurarme honradament dels deutes, més que regulars, als quals m'ha lligat la meva joventut, un xic massa pròdiga. Es a vós, Antoni, a qui més dec en diners y en afecte; y en virtut de la vostra afecció me decideixo a comunicarvos els plans y projectes que he fet pera lliurarme dels meus deutes.

ANTONI Jo us prego, Bassanio, que'm feu sabedor dels vostres plans; y si, com totes les vostres accions, segueixen l'honrada via, podeu estar segur que la meva bossa, la meva persona, els meus darrers medis, estan a cor-obert a la vostra disposició.

BASSANIO Quan essent colegial perdia una fletxa, tot seguit ne tirava una altra en la mateixa direcció y d'igual distancia y la seguia ben atent ab la mirada pera veure si trobava la primera, y aventurantne dues, esdevenia sovint que dues ne cullia. Per l'exemple que us trec de l'infantesa veureu quan candorós es mon intent. Jo us dec molta cosa y per les meves turbulencies de jove, està perdut tot lo que us dec; però si vós esteu d'acord en engegar una segona fletxa, en igual sentit que la primera, com que jo seguiré'l séu vol atent, no dubto mica de trobarles totes dues, y quan no, de portarvos la segona, tot quedant vostre molt agrait deudor per la primera.

ANTONI Vós qui em coneixeu, no haurieu de tantejar la meva amistat enginyosament com si dubtessiu d'ella. Y m'agravien més els vostres dubtes, posant en interrogació mon ferm desprendiment, que si m'haguessiu malversat tot lo que tinc. Vós que sabeu lo que us convé y lo que jo puc, digueume desseguida lo que dec fer y ho faré. Així, parleu.

BASSANIO Hi ha a Belmont una rica pubilla d'una tal bellesa, que les més rares virtuts abrillanten; jo dels séus ulls he rebut ja dolços missatges muts. S'anomena Porcia, y en res es inferior a la filla de Cató, la Porcia de Brutus. No ignora l'univers el séu valer, car els quatre vents li envien galans ilustres de tots costats; sa cabellera radianta cau sobre ses espatlles com una pluja d'or y es ella qui fa de sa finca de Belmont una segona platja de Colcos, aont els Jàsons s'aturan pera conquerirla. Oh, Antoni, amic meu. Si jo tingués solsament els medis pera sostenir la rivalitat ab ells, tant venturosa'm parla la meva ànima, que'l triomf hauria d'esser, sens dubte, meu.

ANTONI Ja sabs que la meva riquesa es tota pel mar; jo no compto ab diners ni ab medis de reunir de sobte una grossa cantitat. Però vés, prova, mira quan pot el meu crèdit a Venecia. Jo estic disposat a exprèmel fins a l'últim escut per que tu ten vagis ben equipat a Belmont, vora la bella Porcia. Vés, cerca, jo cercaré per la meva part, y estic segur que trauré diners de la confiança o de la simpatia que inspiro.

(Sen van)