II

BELMONT

A CASA DE PORCIA

(Entren Porcia y Nerissa)

PORCIA Me pots ben creure, Nerissa, el meu esser breu està força cansat d'aquest gran món.

NERISSA Seria molt natural, estimada senyora, si vostres desditxes fossin tantes com les vostres prosperitats. Per lo tant, segons veig, el molt menjar fa emmalaltir, lo mateix que la gana. Se veu que no es del tot menyspreuable un mitjà viure; lo superfluu més aviat envelleix, lo senzillament necessari es de més llarga vida.

PORCIA
Bones màximes y ben dites!

NERISSA
Mellors serien si fossin practicades.

PORCIA Si el fer sigués tant fàcil com ho es saber lo que cal fer, les hermites serian iglesies y les cabanes dels pobres, palaus de prínceps. El bon predicador es aquell que segueix els propris consells. Me serà més planer ensenyar a vint persones lo que es obrar rectament, que esser una de les vint que han de cumplir els meus preceptes. Ja pot el cervell inventar lleis pera domar les passions, que'l temperament fogós saltarà per damunt de la regla freda; l'esbogerrada joventut se fa llebra y s'esmuny dels paranys que li posa l'impotent consell. Mes aquestes raons no són gens propries en vigilies d'escullir marit… Ai!, què dic, escullir? Jo no puc ni escullir a qui voldria ni refusar a qui em desagrada. Com la voluntat de la filla viva s'ha de doblegar a la del pare mort!… No es ben crudel, Nerissa, de no poder escullir ni refusar ningú?

NERISSA El vostre pare fou sempre un sant varó y els homes com ell solen estar guiats per l'inspiració en llurs últims volers. Heus aquí perque d'aquesta mena de joc, en virtut del qual vós sereu del qui esculleixi, segons la seva oculta intenció, entre les tres caixes d'or, de plata y de plom, no'n sortirà més que bé pera vós, esteune segura l'home sortat será digne del vostre amor. A veure! Sentiu ja alguna amorosa afecció per un d'aquests nobilíssims pretendents que han arribat?

PORCIA Voldria que'm tornesses a dir els séus noms, un per un; a mida que tu'ls nomenaràs jo tels aniré describint y així, per la descripció, endevinaràs el meu afecte.

NERISSA
Primer que tots el príncep napolità.

PORCIA. Ah! aquest degué nàixer a l'estable, que no més parla del séu cavall; s'envaneix com d'un acte de gran mèrit de poderlo ferrar ell mateix! Tinc por que la seva mare no hagi fet l'arneta ab un ferrer.

NERISSA
Després ve'l compte palatí.

PORCIA No més fa que arrugar les celles com si volgués dir: Si no'm voleu, decidiuho d'un cop. Escolta sense somriure les més gracioses converses. Temo que a l'envellir se converteixi en filosof ploraner, ja que de jove està tant donat a la tristesa. Primer voldria casarme ab un cap de mort portant un òs a la boca, que ab un d'aquests dos homes. Déu me lliure d'ells!

NERISSA.
Y del cavaller francès, senyor Lebon, què men diheu?

PORCIA Que passi per un home ja que Déu l'ha posat a la terra. Certament, jo sé que es un pecat burlarse d'algú, però d'ell, ho dubto. Aquest té un cavall mellor que'l del Napolità; la mala costum d'arrugar la cella la té encara més viva que'l compte palatí. Es un conjunt de tots els homes, sense esser un home. Que una merla canti y ell a l'instant fa una cabriola; se barallaria ab la seva ombra. Si m'hi casava no tindria un marit, sinó vint. En fí, si em desdenyava, jo el perdonaria; doncs encara que m'estimés follament jo mai podria correspòndrel.

NERISSA
Que direu, doncs, a Fauconbridge, el jove baró d'Anglaterra?

PORCIA Ja sabs tu que no li dic res perquè l'un y l'altre no'ns entenem; ell no parla llatí, ni el francès, ni l'italià y tu pots jurar solemnement que jo no posseeixo un borrall d'anglès. Té l'aire d'un home distingit, més ai!… qui pot parlar ab un maniquí? Però que extravagant vesteix! Diría jo que ha comprat el perpunt a Italia, els calçons a França, el casquet a Alemanya y ses maneres ací y allà, per tot arreu.

NERISSA
Y que'n penseu del séu veí, el lord Escossès?

PORCIA Que's mostra caritatiu ab el séu veinatge, puig ha emmatllevat una bofetada a l'Anglès y ha jurat tornarli tant prompte li sigui possible. Crec que'l Francès li surt en fiança y promet tornar en lloc d'una bofetada, dues.

NERISSA
Com trobeu el jove Alemany, el nebot del duc de Saxe?

PORCIA Fastigós al matí quan està dejú y encara més a la tarda quan està ubriac. En sos bons moments, val un xic menys que un home, en els pitjors, un xic més que una bestia: Si per desgracia me toqués, no'm mancarà un medi d'escaparme d'ell.

NERISSA Si temptava la prova y guanyés ab son acert a l'escullir la caixa, vós anirieu contra la voluntat del vostre pare, no volentlo.

PORCIA Doncs tement ja una desgracia, te prego que posis un bon vas de ví del Rhin damunt la caixa oposada; així, encara que'l mateix diable hi fos a dins, no dubto pas que ell la triarà. Faria tot lo del món, Nerissa, primer que casarme ab una esponja.

NERISSA No heu de tèmer res, senyora, que cap d'aquests nobles serà per vós; tots m'han fet saber la llur resolució d'entornarsen al séu país y de no alterarvos més ab ses atencions, a no esser que, per obtenirvos, hi hagi un nou medi sense la tria de les caixetes imposada pel vostre pare.

PORCIA Encara que ma vida degués envellir com la de la Sibyla, jo moriria casta com Diana si el ser d'un home no'm ve segons l'últim volè del meu pare. Estic meravellada de la discreció d'aquesta colla d'aspirants; no n'hi ha cap entre ells que jo no vulgui ben lluny de mí y a Déu prego que a tots els concedeixi bon viatge.

NERISSA Us recordeu, senyora, d'un Venecià, sabi y valent a l'ensemps, que en vida del vostre pare vingué aquí en companyia del marquès de Montferrat?

PORCIA
Sí, sí, Bassanio! Me sembla que li deian aquest nom.

NERISSA Aquest mateix, senyora; y entre tots els homes que'ls meus pobres ulls han vist no'n recordo cap de més digne d'obtenir una dòna hermosa.

PORCIA No l'he oblidat y si el record m'es fidel, mereix les teves alabances.

(Entra un Criat)

PORCIA
Parla! Què hi ha de nou?

EL CRIAT Senyora, els quatre extrangers us demanan pera pendre comiat de vós. Ademés ha arribat un correu que envia el príncep del Marroc, avançant la nova de l'arribada del séu senyor que serà aquesta nit mateixa.

PORCIA Si ab tant de gust com veig marxar aquests quatre pogués veure l'arribada del cinquè, cosa dolça seria pera mí la seva vinguda. Però si tenint les qualitats d'un sant té la cara del color del diable, m'agradaria més pera confessor que pera marit. Vina, Nerissa. (al Criat) Passa al davant, estornell! Acabem de plantar un aspirant al carrer y ja a la porta en truca un altre.

(Sen van)