III

VENECIA

DAVANT LA CASA DE SHYLOCK

(Entren Bassanio y Shylock)

SHYLOCK
Tres mil ducats? Bé.

BASSANIO
Sí, senyor, per tres mesos.

SHYLOCK
Per tres mesos? Bé.

BASSANIO Y com ja us ho he dit, Antoni donarà sa fiança per aquesta cantitat.

SHYLOCK
Antoni fiador… Bé.

BASSANIO Podeu ferme aquest favor? Me voleu donar aquesta alegria? Podré saber la vostra resposta?

SHYLOCK
Tres mil ducats, per tres mesos y la fiança d'Antoni…

BASSANIO
Què hi responeu?

SHYLOCK
Antoni es bò.

BASSANIO
Heu sentit dir mai lo contrari?

SHYLOCK Oh! no, no, no, no. Si jo dic que es bò es que vull dir que es solvent. Però'ls séus interessos estan en perill: té una nau camí de Trípoli y una altra cap a les Indies. Ademés, acabo d'enterarme en el Rialto, que una tercera de les seves embarcacions se dirigeix a Mèxic, una quarta a l'Anglaterra; y d'altres ne té encara en llunyanes especulacions aventurades. Ara bé; les naus no són més que fustes, al cap y a la fi; els mariners homes com els altres. Heu de saber que hi ha rates de secà y rates d'aigua; lladres de terra y lladres marins: vull dir pirates; després hi ha els perills de les aigües, dels vents y de les roques. Tres mil ducats?… Crec que puc aceptarli la fiança.

BASSANIO
Esteune ben segur que podeu.

SHYLOCK Ben segur vull estarne y es pera assegurarmen que ho vull reflexionar. Podria parlarli a Antoni?

BASSANIO
Podeu venir a dinar ab nosaltres.

SHYLOCK Oh, mai! No vull fer sentor de porc, ni menjar d'allò que'l vostre profeta Nasareth ne feu l'estada del diable! Molt a gust compro y venc ab vosaltres, hi passejo, hi parlo, y demés coses per l'istil; però de cap manera vull menjar, beure ni pregar ab vosaltres. Què's diu de nou pel Rialto? Qui vé cap aquí?

(Entra Antoni)

BASSANIO
Es el senyor Antoni.

SHYLOCK, (per si) Quin aire'l séu, de publicà servil y empalagós! Com a cristià el detesto, però més encara per la seva indigna humilitat de deixar el diner de franc, ab lo qual fa que baixi l'interés usual aquí, entre nosaltres, a Venecia. Si un dia cau a les meves urpes m'hi rabejaré ab tota l'antiga rabia que li porto. L'home que odía al nostre poble sant y baladreja allí mateix aont els marxants se reuneixen, contra les meves operacions, y contra mí donant a mos llegítims guanys el nom d'usura!… Malehída sigui la meva tribu si no'm venjo!

BASSANIO, (en veu alta, a Shylock qui sembla absord)
No sentiu? Shylock!

SHYLOCK Estic calculant lo que ting en caixa, y segons els comptes que faig ara de memoria, no m'es possible reunir la soma entera d'aquests tres mil ducats. No hi fa res! Túbal, un ric hebreu de la meva tribu, me deixarà lo que'm manqui… Més anem a pams! Quants mesos demaneu? (A Antoni) Que la sort us acompanyi, bon senyor! El vostre nom honradíssim movía ara mateix els nostres llavis.

ANTONI Shylock, jo no tinc la costum de deixar ni d'emmatllevar diners a interès, y n'obstant, pera ajudar a un amic en una necessitat pressosa, vaig a trencar la meva costum. (A Bassanio) Sab ja la cantitat que voldrieu?

SHYLOCK
Sí, sí, tres mil ducats.

ANTONI
Y per tres mesos.

SHYLOCK No hi pensava ja… Heu dit tres mesos? Y després vós… la vostra lletra de fiança… Ah, aveure això… però… escolteu! Heu dit vós, si no m'erro, que mai deixaveu ni emmatllevaveu diners a interès.

ANTONI
No, no ho faig mai.

SHYLOCK Quan Jacob anava a pastorar els moltons de son oncle Laban, aquest Jacob que gracies a lo que sa prudenta mare feu per ell, era el tercer patriarca després de nostre sant Abraham; sí, era el tercer…

ANTONI
Y bé, què més? Deixava a interès, ell?

SHYLOCK No, ell no deixava a interès; al menys com vós dirieu, positivament a interès, no. Però èscolteu bé lo que feia Jacob. Ell y son oncle Laban havian convingut que tots els anyells que fossin ratllats y clapats perteneixien a Jacob com a salari. Arribada l'hora del zel, a la fí de la tardor, les ovelles buscaren el mascle; mentres el treball de la generació se realisava en les llanudes besties, el maynós pastor que havia mitg pelat unes verguetes, me les plantà al davant de les ovelles lascives al moment de l'acte de natura, y les besties que en aquella hora concebiren, a l'esser arribat el dia deslliuraren uns anyells virolats que foren per Jacob. Era aquest un bon medi de guany, y Jacob fou benehit, y benehit es tot guany quan no es robat.

ANTONI Senyor, aquí anava Jacob darrera d'un guany aventurat que no estava en son poder obtíndrel, sinó que era creat y dirigit per la mà de Déu. Ab aquesta raó voldrieu justificar l'interès? Vostre or y vostra plata són potser ovelles y moltons?

SHYLOCK No us ho sabria dir; en tot cas jo'ls faig produhir igualment depressa. Però, senyor, escolteume bé…

ANTONI Observeu una cosa, Bassanio; y es com el diable pot valdres de l'Escriptura pels seus fins. Una ànima perversa que s'apoii en els sants testimonis, es com un criminal ab la rialla als llavis, una bella fruita podrida del cor. Oh! com la falsetat es hermosa per defòra!

SHYLOCK Tres mil ducats! Es una bella soma! Y per tres mesos dels dotze… Veiam quin serà l'interès?

ANTONI
A veure, Shylock, us haurem d'estar agraits?

SHYLOCK Senyor Antoni, moltes y moltes vegades, en el Rialto, m'heu avergonyit a propòsit del meu diner y de l'ús que'n faig. Jo ho he soportat ab paciencia, alçant les espatlles, car la sofrenta resignació es el distintiu de tota la nostra tribu. Vós me dieu descregut, goç, brigand o bé escupiu a la meva capa de juheu pel sol fet d'usar com me plau de lo que'm pertany. Y bé, doncs, sembla que avui necessiteu que jo us ajudi, eh! Endavant! Vós me veniu a trobar y em diheu: Shylock, nosaltres necessitem diners! Y sóu vós qui dieu això, vós qui m'heu llençat la vostra bava al rostre, qui m'heu tret del vostre davant a puntades de peu, com treien el goç d'un extrany de la vostra porta! Soliciteu diners vós? Què us hauria de dir jo?. No deuria dirvos: De quan ençà tenen diners els goços? Com es possible que un cà pugui deixar tres mil ducats? O bé m'he d'inclinar profondament y, ab un tò,servil, contenintme'l respir dirvos, ab un blà mormull d'humilitat: Mon graciós senyor, vós m'escupíreu el passat dimecres, me treguereu del costat vostre a puntades de peu, tal dia, no fa gaire vareu tractarme de goç. Per totes aquestes gentileses vaig a deixarvos tant de diner?

ANTONI, (vivament) Y sóc ben capaç encara d'anomenarte igual, d'escupirte a la cara y d'engegarte lluny de mi a puntades de peu. Si deixes aquest diner no es pas com amic que'l deixes: l'amistat ha volgut mai negociar ab el xorc metall deixat a un amic? No! Més aviat deus considerar que'l deixes a un enemic, tu. Si ell manca al compliment, la bona cara que li faràs a l'exigir contra ell la punició!

SHYLOCK Ah! veieu com us sortiu de tò, ara! Jo voldria reconciliarme ab vós, guanyar la vostra amistat, oblidar les injuries ab que m'heu sollat, atendre les vostres necessitats d'avui sense un miserable sòu d'interès pel meu diner, y vós no'm voleu entendre. La meva oferta, es, per tant, plena de benevolencia.

ANTONI
La benevolencia en persona.

SHYLOCK, Jo us la vull mostrar la meva bona voluntat. Veniu ab mí a casa de un notari y firmeume una senzilla lletra; Y com a cosa de broma, que consti allí que si no'm torneu el diner que jo us deixi en tal dia y en tal lloc, vós perdreu una lliura de la vostra carn sana, la qual serà tallada y presa de la part del vostre cos que més me plagui.

ANTONI En bona fe m'hi aving; firmaré aquest document y diré ab gust que'l juheu dóna proves de gran benevolencia.

BASSANIO No vull que per mi firmeu una semblanta lletra; prefereixo quedarme sense'l diner.

ANTONI
Vaja, amic, no siguis temerós; no hi ha perill d'aquesta pèrdua.
Dintre dos mesos, o sigui un mes abans del rendiment, espero que
entrarà a casa meva, nou vegades per valor d'aquesta lletra.

SHYLOCK Oh, pare Abraham! Són ben bé aquests els cristians! La duresa dels séus actes els ensenya a mal pensar de les intencions dels altres. (a Bassanio) Diheume, per favor, vós; si acàs ell me mancava al rendiment, què hi guanyaré d'exigir el deute? Una lliura de carn, presa d'un home, no es pas estimable ni profitosa com una lliura de carn de moltó, de bou, o de cabra. Ho repeteixo, es pera guanyarme la seva bona voluntat que li faig aquest favor. Si ho acepta, bé! Sinó, adéu! Però, per pietat, no m'insulteu fins en les meves bondats.

ANTONI
Sí, Shylock, firmaré'l document.

SHYLOCK Aneu, doncs, desseguida, a esperarme a câl notari; feuli redactar aquesta acta de broma. Jo men vaig de dret a cercar els diners y de passada donaré un cop d'ull a casa que l'he deixada a la trista mercè d'un criat mal guardià, y desseguida sóc ab vosaltres.

(Sen va)

ANTONI Vés, corre, juheu; veuràs com aquest hebreu se fa cristià; se torna bon home.

BASSANIO
Les mellors paraules me desagraden eixint d'un pensament roí.

ANTONI Anem. No hi ha res a tèmer. Les meves naus arriben un mes abans del venciment.

(Sen van)