V

VENECIA

UN CARRER

(Entra Lancelot Gobbo)

LANCELOT Caldrà que la meva conciencia s'ablaneixi y em deixi escapar de casa l'amo juheu. El dimoni em toca'l colze y em tempta ab bones paraules. Me diu: Gobbo, Lancelot Gobbo, o bon Lancelot, o bon Gobbo o bé bon Lancelot Gobbo, estira les cames, pren l'embranzida y escàpat. La meva conciencia me diu: No, vés ab compte, Lancelot honrat, vés ab compte, honrat Gobbo, o, com deia; honrat Lancelot Gobbo, no fugis pas, posa aquest projecte sota els talons de les teves sabates. Aleshores el dimoni, sempre ferm, m'asperona a equiparme pera la marxa: En camí! diu el dimoni; vesten! diu el dimoni; en nom de Déu, pren una bona determinació, diu el dimoni, y escàpat d'una vegada! Tot seguit la meva conciencia, volentme trencar les ales del cor ab son clamor, me diu molt prudentment: Amic meu y honorós Lancelot, tu qui ets el fill d'un home honrat (o mellor, d'una dòna honrada, car al meu pare no li manquen petites màcules; no sempre s'ha sabut retenir… li han fet goig certes coses) La conciencia, dic, me diu: Lancelot no't moguis. Moute, diu el dimoni: No't moguis, diu la meva conciencia. Y jo dic: M'aconcelleu bé, conciencia; y al dimoni: Dimoni, li dic, m'aconcelleu bé. Si obeheixo la meva conciencia, haig de restar ab l'amo juheu, un home que, ab perdó de Déu sigui dit, es una mena de diable; y si vull plantar al juheu, haig d'obeir al dimoni, y aquest sí que, si vosaltres no diheu lo contrari, es el diable en persona. Però el juheu es segurament el mateix diable fet home, y vaja, que en conciencia, he de dir que la meva conciencia es una conciencia ben dura, d'aconcellarme que resti a câl juheu. Es el dimoni qui'm dóna el mellor concell d'amic. Vaig a escaparme, dimoni; les plantes dels meus peus te són obedientes; vaig a escaparme.

(Entra el vell Gobbo, portant un cistell)

GOBBO Senyor! Jove! Sí, home, a vós m'adresso! Voleu ensenyarme la via pera anar a câl mestre juheu?

LANCELOT, (pera sí) Déu del cel! Si es el meu propri pare! El pobre es quasi cego d'una granillada als ulls y ni em reconeix. A veure. Ting ganes d'experimentarlo.

GOBBO Jove, mestre, mon bon cavaller, voleu dirme, si us plau, per aon se passa pera anar a la casa del mestre juheu?

LANCELOT Al primer revolt que trobeu gireu a mà dreta, al revolt que segueix, tombeu a l'esquerra, y després, que dimoni! no gireu ni a dreta ni a esquerra, sinó que a l'altre revolt, aneu baixant de totes maneres cap a câl juheu.

GOBBO Oh, senderons de Déu! Me sembla que serà dificultós de trobar aquest camí! Y sabrieu dirme, vós, si un tal Lancelot qui viu ab el juheu, hi viu o no, ara?

LANCELOT Parleu del jove noble Lancelot? (Pera sí) Fixeuvoshi bé en quin tràngul el poso. (En veu alta) Parleu del jove noble Lancelot?

GOBBO Oh, no es pas un noble, senyor, sinó el fill d'un pobre home. El séu pare, maldament no m'escaigui el dirho, es un home honrat, en extrem pobre, però, gracies a Déu, pot anar tirant.

LANCELOT Està bé! Que son pare sigui lo que vulgui, nosaltres parlem del jove noble Lancelot.

GOBBO
De Lancelot, pera servirvos, senyor.

LANCELOT Però, bon vell, escolteume si us plau, ergo, diheume, no es cert, parleu del jove noble Lancelot?

GOBBO
De Lancelot, y perdoni Vostra Senyoria!

LANCELOT Ergo, del noble Lancelot. No parleu del noble Lancelot, pare, car aquest jove cavaller, (gracies a la fatalitat y al destí y a altres paraules extravagants; gracies a les tres funestes germanes y demés branques de la ciencia) es irremissiblement finat, o per parlar més clar, se n'ha anat al cel.

GOBBO Rellamp! Que Déu men guardi! Aquest minyò era el meu únic puntal, el meu bastó de vellesa.

LANCELOT Es que per ventura m'assemblo jo a un garrot, a un pal, a un bastó, a una puntala? Qne ja no'm coneixeu, pare?

GOBBO Ai! no, no us conec pas, jove cavaller; mes, jo us ho demano, digueume la veritat: el meu noi, (que Déu el tingui al cel!) es viu o mort?

LANCELOT
Però que no'm reconeixeu, pare?

GOBBO
Ai! senyor, ting entelada la vista; no us conec, no.

LANCELOT Ah! per més clar que hi vegessiu, en bona fe sinó us costava igual de reconèixem; espavilat es el pare que sab qui es el séu propri fill! Vaja, bon vell, vaig a darvos noves del vostre noi; doneume la benedicció pairal. La veritat s'ha d'obrir pas; una mort no pot restar molt temps oculta, a un pare sí que pot ocultàrseli el séu fill; més, a la fí, la veritat se mostra nua.

(S'agenolla)

GOBBO
Alceuvos, si us plau, senyor; sé del cert que vós no sóu
Lancelot, el meu noi.

LANCELOT A vós us ha de plaure no burnejar més y donarme la vostra benedicció. Jo sóc Lancelot, aquell minyò que teniau, aquest fill que teniu, aquell noi que tindreu.

GOBBO
No ho puc creure que vós sigueu el meu fill.

LANCELOT
Sóc jo qui no sé si dec creureho; però sé que sóc Lancelot, el de
cal juheu; y de lo que estic ben segur es que la vostra dòna,
Marguerida, es la meva mare.

GOBBO Marguerida's diu,en efecte. Y si tu ets Lancelot, puc jurarte que ets carn y sang de la meva. Alabat siga Déu! Y quina barba tens! Portes més pèl tu a la cara, que Dobbin, el meu cavall de vares, a la cua.

LANCELOT Digueu, doncs, que la cua de Dobbin fa la creixença cap endintre; la darrera vegada que'l vaig veure, es segur que tenia més pèl ell a la cua que jo a la barba.

GOBBO
Senyor! Y com has mudat! Y digues, com lligueu tu y el teu amo?
Aquí li porto un present. Us aveniu bé, ara?

LANCELOT Molt bé, molt, Però jo, com que estic decidit a fugir de casa seva, no m'aturaré fins que l'hagi ben perduda de vista. El meu amo es un juheu de nom y de fets. Portarli un present an ell? Una corda pera penjarlo. Me moriría de fam al séu costat; se'm podrien comptar els òssos de les costelles. Estic molt content que hagiu vingut, pare; donareu aquest present a un tal senyor Bassanio. Aquest sí que fa lluir ab riques y flamantes llureies! Si no puc entrar al séu servei men vaig a correr tant de món com Déu ha fet… Oh, sòrt de les sòrts! Aquí el tenim, en presencia. Escometeulo, pare, o, si haig de viure més temps ab el juheu, vull tornarme tant juheu com ell.

(Entra Bassanio, seguit de Lleonard y altres criats)

BASSANIO, (a un criat) Sí que podeu, més apresseuvos, que'l sopar estigui a punt tot lo més tard a les cinc. Feu enviar aquestes lletres a l'adressa llur, feu enllestir les llureies, y digueu a Gracià que vingui sense perdre temps a casa meva.

(Un criat sen va)

LANCELOT, (en veu baixa a Gobbo)
Empreneulo, pare!

GOBBO
Que Déu beneheixi a Vostra Exelencia!

BASSANIO
Grans mercès! Desitges quelcom de mí?

GOBBO
Aquí teniu el meu fill, senyor, un pobre noi…

LANCELOT No, no es un pobre noi, senyor, sinó el servent del ric juheu, el qual voldria, senyor, com el meu pare us dirà ab més detalls…

GOBBO
El minyò té, com si diguessim, una gran follia per servir.

LANCELOT En efecte, el resum y l'exposició del meu assumpte, es que jo serveixo al juheu y que voldria, com el meu pare us especificarà…

GOBBO
Ell y el séu amo, dit siga ab el respecte degut a Vostra
Exelencia, s'avenen com gat y goç.

LANCELOT Pera abreviar, la bona veritat es que'l juheu, ab els séus mals tractes, m'obliga a lo que el meu pare, com a més vell, us explicarà, segons penso, ab abundancia…

GOBBO Aquí porto uns colomins que jo voldria oferir a Vostra Exelencia, essent la meva demanda…

LANCELOT En poques paraules; aquesta demanda es d'una gran impertinencia pera la meva persona, com Vostra Exelencia ho sabrà per boca d'aquest honrat vell, que encara que mal m'està el dirho, es pobre, a més d'esser vell, y es, ademés, el meu pare…

BASSANIO
Que l'un o l'altre parli per tots dos! Què voleu?

LANCELOT
Servirvos a vós, senyor.

GOBBO
Aquest es l'atreviment de la nostra petició.

BASSANIO, (a Lancelot) Te conec prou a tu: t'es concedit lo que demanes. Avui mateix, el teu amo Shylock m'ha parlat y sé que't deixa lliure d'anar endavant, si es anar endavant deixar de servir a un juheu ric, pera formar en el seguici d'un cavaller pobre com jo.

LANCELOT El vell proverbi escau que ni pintat entre'l meu amo Shylock y vós, senyor: ell té quelcom, més vós, senyor, teniu la gracia del cel.

BASSANIO Ben dit! Aneu, pare, ab el vostre fill. Vés a pendre comiat del teu vell amo, y demana que t'adressin a casa meva. (Als séus homes) Que se li dongui la llureia més ostentosa de tot el servei! No distreuressen.

(Conversa en veu baixa ab Lleonart)

LANCELOT Me pren ab ell, pare! Ah! aneu dient que no sóc capaç de trobar amo! Ah! y això que he estat sempre un cap buit! Molt bé. (Mirantse'l palmell de la mà) Hi ha cap home en tota Italia, que jurant per la Biblia, pugui mostrar un palmell de mà més venturós? No'm mancarà felicitat: teniu! aquesta ratlla de vida solament! Mireu aquí quina corrúa de mullers! Bon Déu! quinze promeses, poca cosa! Onze viudes y nou verges, quasi res pera començar, un home tot sol. Y després tres vegades me salvaré d'apunt d'esser ofegat! Y que'n dieu d'aquest perill que menaça la meva vida al volt d'un llit de plomes? D'això sen diuen sòrts! Vaja, que si la fortuna es femella, an aquest pas es una bona noia. Veniu, pare! Vaig a pendre comiat del jueu en un salt.

(Sen van Lancelot y el vell Gobbo)

BASSANIO Sobre tot, bon Lleonart, no't descuidis d'això. Quan ho hagis comprat tot y tot posat apunt, torna al moment, que aquesta nit dóno una festa als meus mellors amics. Vés, y fes via.

LLEONART
Hi faré tot quan sàpiga.

(Entra Gracià)

GRACIÀ
Aont es el vostre amo?

LLEONART
Per allà, passejantse, senyor.

(Lleonart sen va)

GRACIÀ
Senyor Bassanio!…

BASSANIO
Gracià!

GRACIÀ
Us haig de demanar una cosa.

BASSANIO
Tingueula per concedida.

GRACIÀ
Ja no'm podeu refusar; es necessari que jo us acompanyi a
Belmont.

BASSANIO Si es necessari, vina!… Però escolta una cosa, Gracià: tu ets massa impetuós, massa brusc, tens unes paraules que tallen. Veus? aquestes coses que entre nosaltres te fan encara gracia y que cap amic, ni de bon troç, pren per defectes, als ulls de la gent que no't coneix prou, creume, tenen no sé què de massa lliure. Jo voldria de tu que ab una mica de la fredor que acompanya a la modestia, calmessis la fogositat del teu esperit; altrament, el teu procedir esbogerrat me faria malveure en els llocs aon vaig y tiraria per terra les meves esperances.

GRACIÀ Escolteume bé a mí, senyor Bassanio: sinó'm veieu pendre un seriós posat, parlar ab mesura, jurar lo menys possible, portar un devocionari a la butxaca, fingir un aspecte de conformació, y lo que es més encara, si no'm veieu, quan se diguin les gracies, amagar els ulls darrera el meu capell y sospirar y dir: Amen!… pera acabar, sinó compleixo ab tots els usos de la civilitat com un home que ha après a fer la cara solemne a fi de complaure a la seva avia, negueume pera sempre més vostra confiança!

BASSANIO
Està bé, veurem com us portareu.

GRACIA Ah! però aquesta nit no compta. No pendreu pas com a penyora lo que farem aquesta nit?

BASSANIO No, fóra una llàstima això. Al contrari, jo voldria moureus a que toquessin els ressorts més atrevits de vostra gresca, car tenim uns amics ab moltes ganes de riure. Ab això a reveure! Hi ha feines que m'esperen.

GRACIÀ Y jo cal que vagi a trobar a Llorenç y als demés; serem ab vós a l'hora del sopar.

(Sen van)