XVIII

EL DUX
S'ha presentat, Antoni?

ANTONI
A les ordres de Vostra Mercè.

EL DUX Apesarat estic per tu; has anat a raure ab un adversari de pedra, ab un foll inhumà, un miserable, incapàs de sentir pietat y en quin cor no hi arrela un brí de tendresa.

ANTONI Sé que Vostra Mercè ha fet molts esforços pera apaibagar la seva dura persecució, més com no minva el séu rigor y com no hi ha medi legal per lliurarme dels atacs de la seva rencunia, jo oposo la meva paciencia a la seva furia, y em revesteixo de tota la calma del meu esperit per soportar la rabia y jou de la seva ànima.

EL DUX
Que'l juheu se presenti davant del tribunal!

SOLANIO
A la porta s'espera; ara ve, mon senyor.

(Entra Shylock)

EL DUX El pas obriu, que's posi davant nostre! Tothom creu, y jo també, Shylock, que tu t'has volgut fingir pervers no més que fins a l'hora del desenllàs, y que en aquell instant, donaràs proves d'una indulgencia y pietat més extremades que ta crudeltat aparenta. Se creu, doncs, que en lloc de reclamar la pena, o sigui una lliura de carn d'aquest pobre marxant, no tant sols renunciaràs a semblant desdita, sinó que corprès d'humana afecció y tendresa, franc el faràs de mitja mota y ab cor apiadat consideraràs quants desastres han caigut sobre d'ell, capassos d'aterrar a un marxant de reis y de desvetllar la compassió en els pits de bronzo, en els cors de marbre, a Turcs despiatats, a Tartars ignorants de tota obligació d'afectuosa gentilesa. Tothom aquí, espera una bona resposta, juheu.

SHYLOCK Informada està Vostra Mercè de les meves intencions. Pel nostre sant Sabath he fet jurament de no perdonar la desdita estipulada en ma lletra. Si sem desatén, que'l mal recaigui sobre'ls vostres privilegis y les llibertats de vostra ciutat! Me preguntareu perque prefereixo una lliura de carnassa a tres mil ducats? An això jo us respondré, solsament, que aquest es el meu gust. Que no es una resposta? Suposeu que per casa meva corre una rata que'm molesta y que a mi em plau donar dèu mil ducats pera ferla emmatzinar!… Us convenç aquesta resposta? Hi ha qui no pot sofrir que un porc respiri, altres que'n veient un gat ja's desaforen, altres que no's poden retenir l'orina quan un sac de gemecs els sona a l'orella; y així, la sensació, que es la mestreça de la passió, la conduheix a mida de sos desigs o de ses repulsions. Vetaquí, doncs, ma resposta: Així com no s'explica, per cap raó fonamentada, perque a l'un l'esgarrifa'l crit del porc, a l'altre'l gat inofensiu y casolà, a l'altre un sac de gemecs que s'infla, y perque, tots obeint a una feblesa inevitable, martiritzen an aquell que'ls ha martiritzat, jo, igualment, per explicar la raó d'aquest crudel procès, no vull, ni en puc donar cap altre, que l'antiga horror y conscient odi que per Antoni sento… Aquesta resposta us acontenta?

BASSANIO Home sense cor, no hi ha resposta que excusi la crudeltat ab que't rabeges.

SHYLOCK
No estic obligat a plàuret ab la meva resposta.

BASSANIO
Maten tots els homes als sers a qui no estimen?

SHYLOCK
S'odía a un ser que mort no se'l vulgui?

BASSANIO
No tot agravi engendra fatalment l'odi.

SHYLOCK
Què! Te plauria sentir dues voltes el fibló d'una serp?

ANTONI Recordeuvos, creieume, que discutiu ab el juheu. Tant valdria encaminarvos a la platja y dir a la grossa mar que abaixés sa natural alsaria; preguntar al llop perque fa belar l'ovella en cerca de son anyell; voler obligar al pins de la montanya a no cimbrejar llurs altes copes y a no brunzir quan pels oratges del cel són agitades; tant us valdria empendre la més dura tasca, com provar (doncs res hi ha més dur) d'entendrir aquest cor juheu. Així demano que no se li ofereixi res més, que no's provi cap més medi. Fòra aplaçaments! Acabin les argucies! Vinga a mí ma sentencia, y al juheu sa requesta!

BASSANIO
Te dóno sis mil ducats en lloc dels teus tres mil.

SHYLOCK Si cada hu d'aquests sis mil fos partit en sis y si cada part fos un ducat, jo tampoc te'ls voldria; vull ma lletra y fòra.

EL DUX
Com pots esperar misericordia si tu no'n mostres gens?

SHYLOCK Quin judici he de tèmer si no manco a la llei? Teniu vosaltres, en vostres cases, gran nombre d'esclaus a qui feu treballar lo mateix que a vostres goços, per la sola raó que'ls heu comprat… Vindré jo y us diré: Proclameulos lliures! Caseulos ab els vostres fills! Per què'ls feu suar al pes de les càrregues? Doneulos llits tant flonjos com els vostres! Menjars fins com els vostres afalaguin llurs paladars! Y vosaltres me respondreu: Aquests esclaus són nostres… Doncs, bé, jo responc igual: la lliura de carn que d'ell reclamo, prou cara l'he pagada; es meva, y la vull. Si no me la doneu, ai de vostres lleis! Els decrets de Venecia perden tota força! Demano justicia; l'obtindré? Responeu.

EL DUX
El meu poder me permet disoldre'l tribunal a no esser que
Bellario, sabi doctor que he enviat a cercar pera determinar
aquest cas, arribi avui mateix.

SALARINO Missenyor, a fòra hi ha un missatger, recent arribat de Pàdua ab una lletra del doctor.

EL DUX
Que's porti eixa lletra! Que vingui el missatger!

BASSANIO Asserènat, Antoni! Vaja, amic meu! més coratge! Tindrà'l juheu ma carn, ma sang, mos ossos, tot, abans que per mí s'escoli una gota de ta sang.

ANTONI Jo sóc l'ovella apestada del remat, la que cal matar. La fruita més madura es la que més aviat cau a terra; deixeume caure. Lo mellor que fareu, Bassanio, es viure per dictar el meu epitafi.

(Entra Nerissa disfressada d'escribà)

EL DUX
Veniu de Pàdua, de part de Bellario?

NERISSA
Sí, missenyor, Bellario envia'l séu salut a Vostra Mercè.

(Dóna una lletra al Dux)

BASSANIO
Per què tant vivament esmoles eixa fulla?

SHYLOCK
Per tallar lo que'm pertoca d'aqueix fallit.

GRACIÀ No en el cuiro, sinó en el teu cor esmoles la teva arma, aspriu juheu! Oh, no; no hi ha cap metall, ni la mateixa destral del butxí, que sigui més tallanta que ta rencunia d'acer! Es que cap preg no't pot commoure?

SHYLOCK
Cap que tu puguis imaginar.

GRACIÀ Oh! dampnat siguis, inexorable cà! Mala justicia que't deix viure! Tu em poses en perill de ferme perdre la fe y creure com Pitàgores que les ànimes de les besties passen al cos de l'home. Ton esperit ferésteg dava vida a un llop que fou penjat, per haver degollat un home; y aquella ànima ferotge despresa de la bestia s'allotjà dins teu quan eres en el ventre de ta heretja mare! Tos apetits són els d'un llop, sanguinaris, famolencs y furiosos.

SHYLOCK Mentres ab tes injuries no'm raspis la firma d'aquesta lletra, no danyaràs més que tos pulmons cridant tant fort. Referma el teu esperit, bon jove, sinó rebrà una sotregada mortal… Aquí justicia espero.

EL DUX Aquesta lletra de Bellario recomana un jove y sabi doctor a l'Audiencia. Aon se troba?

NERISSA
S'espera molt aprop d'aquí, per saber si vós el voleu admetre.

EL DUX
Ab tota l'ànima. Que tres o quatre de vosaltres surtin y un
acompanyament de gentilesa li improvisin! Tot esperant, el
Tribunal escoltarà la lletra de Bellario.

L'ESCRIBÀ, (llegint) «Sàpiga Vostra Mercè, que la seva lletra m'ha trobat molt malalt; però en el mateix instant que son missatger arribava, jo rebía l'agradable visita d'un jove doctor de Roma que s'anomena Baltasar. L'he informat de la causa pendenta entre el juheu y el marxant Antoni. Hem fullejat abdós molts llibres. Ell us porta la meva opinió; us la mostrarà refinada per sa propria ciencia, tant extensa, que jo em quedaria curt al lloharla; y obeint a mos precs, ell satisfarà en lloc meu les intencions de Vostra Mercè. Que'ls anys que li manquen no el deixin mancat de la vostra alta estima; no, per favor, car mai s'ha vist en un cos tant jove una tant madura testa. Jo el deixo a vostre amable atenció, ben segur de que la prova ha de sobrepujar a mes llohances.»

EL DUX Sentiu lo que escriu el sabi Bellario; y suposo que aquest es el doctor qui ve. (Entra Porcia, en habit de doctor juris) Doneume vostra mà. Veniu de part del vell Bellario?

PORCIA
Sí, missenyor.

EL DUX Són ben vingut aquí. Preneu el vostre lloc. Esteu informat del cas ara present davant del Tribunal?

PORCIA Conec a fons la causa. Quin es aquí el marxant, y quin es el juheu?

EL DUX
Antoni, y vós també, vell Shylock, acosteuvos els dos.

PORCIA
Es Shylock vostre nom?

SHYLOCK
Shylock m'anomeno.

PORCIA Intenteu un procès de ben extranya natura; mes haventvos colocat de ple dins del nostre dret, les lleis de Venecia no poden oposarse a la vostra demanda. (A Antoni) Sóu vós el sotmès a sos rigors, no es cert?

ANTONI
Sí, segons ell.

PORCIA
Reconeixeu com vostra la lletra?

ANTONI
La regonec.

PORCIA
Doncs cal que'l juheu tingui clemencia.

SHYLOCK
En virtut de quin manament, si us plau?

PORCIA No es cosa que's comandi la clemencia. Del cel devalla, com una pluja suau, damunt del lloc aont impera; bàlsam de virtut doble que fa bé a qui el prodiga y al socorregut. Es la força de les forces. An els monarques, desde llur sitial, els escau mellor que la corona. Llur ceptre representa la força del poder temporal, es l'atribut de majestat y de temença del qual emanan el respecte y terror que els reis inspiren. Més la clemencia plana per damunt l'autoritat del ceptre; son sitial està en el cor dels reis, es l'atribut del mateix Déu; y el poder terrenal que més a Déu s'acosta es el que sab atemperar la justicia ab la clemencia. Per lo tant, juheu, ab tot y apoiarte en la raó de la justicia, considera lo següent: que ab l'estricte justicia cap de nosaltres se salvaría. Demanem clemencia ab la pregaria y es la pregaria qui ens condueix a tots a esser clements. Tot quan acabo de dir es pera ablanir la justicia de la teva causa; si tu persisteixes, el recte tribunal de Venecia no té més a fer que pronunciar sa sentencia contra aquest marxant.

SHYLOCK Que'ls meus actes recaiguin sobre el meu cap! Jo reclamo la llei, la pena y la desdita en ma lletra estipulada.

PORCIA
Es que ell no està en disposició de tornarvos el diner?

BASSANIO Sí, a fe. Jo li ofereixo davant del Tribunal; fins li doblo la soma. Si això no es prou, jo em comprometré a pagarla dèu voltes, donant com penyora mes mans, mon cap, mon cos. Si encara es poc això, ben palesa es la mostra de que la maldat vol aterrar a l'ignocencia. Jo us ho prego, per una volta trepitgeu la llei ab la vostra autoritat. Davant de la gran justicia, cometeu una injusticia lleu, y dompteu el crudel monstre de sa feresa.

PORCIA Això no té d'esser: cap poder hi ha a Venecia que pugui trencar un decret fixat. Constaria això com un precedent, y ab aquest exemple, no pocs abusos trastornarien l'Estat. Això no pot esser.

SHYLOCK
Aquest jutge que ens ha arribat es un Daniel! Oh! sí, un Daniel!
No sabs, jove y sabi jutge, com t'honoro!

PORCIA
Ensenyeume la lletra, si us plau.

SHYLOCK
Teniula, reverendíssim doctor; teniula.

PORCIA
Shylock, aquí se t'ofereix triplicat ton diner.

SHYLOCK
Hi ha un jurament! Un jurament! Un jurament que jo he fet al cel!
Tacaria mon ànima ab un perjur? No, ni per tot Venecia.

PORCIA. Doncs, siga! El venciment ha caigut; y legalment, ab eix paper, el juheu pot reclamar una lliura de carn, que ell mateix deu tallar de vora'l cor del marxant… Tingues clemencia; pren tres cops ton diner y dígam que esqueixi la lletra.

SHYLOCK Quan se m'hagi pagat conforme ab lo que ella dicta! Se veu que sóu un jutge recte; coneixeu bé la llei; heu exposat netament el cas: jo us encarrego, en nom de la llei que vós dignament sosteniu, de procedir al judici. Us juro, per la meva ànima, que cap paraula d'home pot ferme vacilar. Ma lletra es ma força.

ANTONI
Demano al Tribunal que dicti prompte el séu judici.

PORCIA
Sabeulo, doncs! (A Antoni) Oferir vostre pit a la seva arma.

SHYLOCK
Oh, noble jutge! Oh, excelent jove!

PORCIA Doncs el comentari y esperit de la llei, en res s'oposen a la pena estipulada clarament en aquesta lletra.

SHYLOCK Es molt veritat! Oh, sabi jutge equitatiu! Quan més vell ets de lo que sembles?

PORCIA, (a Antoni)
Mostreu el vostre pit nuu.

SHYLOCK
Cert, son pit; així ho diu la lletra. No es veritat, noble jutge?
Vora mateix del cor, són aquestes les mateixes paraules.

PORCIA
Exactes. Hi ha aquí una balança pera pesar la carn?

SHYLOCK
Jo en tinc una a punt.

PORCIA Tingueu també un cirurgià, pagat per vós, Shylock, a fi d'embenar la ferida per que ell no perdi sang fins a morir.

SHYLOCK
Això està especificat en la lletra?

PORCIA No hi consta això, però què hi fa? Bò seria que ho fessiu per caritat.

SHYLOCK
Trobo que no cal; no ho diu pas la lletra.

PORCIA, (a Antoni)
A veure, marxant, teniu quelcom pera dir?

ANTONI Poca cosa. Estic dispost y armat perfectament. Doneume vostre mà, Bassanio; adéu! No us entristiu, si per vós me veig reduit a tal extrem, car la fortuna se mostra en aquest cas més indulgenta que de costum. Ella força quasi sempre al desgraciat a viure més que sa opulencia y a contemplar ab ulls llànguits y front arrugat tota una època de pobresa; a mí m'escursa els dies penosament llargs d'una semblant miseria. Encomaneume a vostra noble esposa: conteuli, ab tots els accidents, la fi d'Antoni; dieuli lo molt que us estimava; feu justicia al mort. Y quan li hagi estat contada l'historia, que digui ella si no es veritat que Bassanio ha tingut un amic! No us penediu d'haverlo perdut aquest amic, que ell no's penedeix pas de pagar vostre deute. Espero tant sols que'l juheu talli prou profondament, y a satisferlo vaig desseguida ab tot el meu cor.

BASSANIO Antoni, estic casat ab una dòna a qui vull tant com a ma propria vida; però, ma vida mateixa, ma esposa, el món enter, no són pera mi de més valúa que la teva existencia: estic dispost a perdreuho tot, sí, a sacrificarho tot an aqueix monstre pera salvarte.

PORCIA Poc agraida se us deuria mostrar vostra esposa, si us sentia fer una semblanta oferta.

GRACIÀ Jo us juro que estimo a la meva esposa; doncs bé, al cel la voldria si pogués influir a que algun sant apaibagués aquest juheu ferotge.

NERISSA Feu bé de dirho lluny de sa presencia, altrament aquest desig torbaria la pau de casa vostra.

SHYLOCK, (apart) Quins marits, els cristians! Jo ting una filla; que Déu li dóni per espòs un descendent de Barrabàs primer que un cristià. (En veu alta, a Porcia) Malgastem el temps. Us prego que procediu a la sentencia.

PORCIA Tens dret a una lliura de carn d'aquest marxant. El Tribunal te l'adjudica y la llei te la dóna.

SHYLOCK
Oh, jutge ponderat!

PORCIA Y deus tallarla de son pit; la llei ho permet y el Tribunal ho concedeix.

SHYLOCK Oh, el sapient jutge! D'això en dic una sentencia! Vaja! prepareuvos.

PORCIA Atúrat un poc. No acaba tot aquí. Aquesta lletra no't dóna ni una sola gota de sang. Els termes fidels són: una lliura de carn. Pren, doncs, lo que't pertoca, pren ta lliura de carn; més, si tallantla, verses una sola gota de sang cristiana, tes terres y tos bens, conforme a les lleis de Venecia, són confiscats a favor de l'Estat venecià.

GRACIÀ
Oh, jutge ponderat! No sents, juheu?… Oh, el sapient jutge!

SHYLOCK
Això consta en la llei?

PORCIA Tu mateix pots veure el text. Ja que tant reclames justicia, justicia tindràs, pots estarne segur, y més de la que desitges.

GRACIÀ
Oh, el sapient jutge! Fíxathi bé, juheu!… Oh, el sapient jutge!

SHYLOCK Així acepto l'oferta… Pagueume tres cops la lletra y en pau el cristià!

BASSANIO
Aquí tens el diner.

PORCIA Poc a poc! Tindrà el juheu plena justicia… Poc a poc!… Ningú ens apressa! No fugirem de l'esperit de la lletra.

GRACIÀ
Oh, juheu! Quin jutge tant ponderat! Quin sapient jutge!

PORCIA Prepàrat, doncs, a tallar la carn. No versis sang; no'n tallis poc ni massa, sinó ben justa una lliura de carn. Si en talles més o menys de la lliura justa, si aumentes o disminueixes el pes convingut, encara que no més sigui de la vintèssima part d'un sol trist gra, si la balança cau sols un cabell de l'un costat, moriràs y seran confiscats tots els teus bens.

GRACIÀ Oh, un segon Daniel! Un Daniel, juheu! Ara sí que't ting, heretge.

PORCIA
Què esperes, juheu? Pren lo que't toca.

SHYLOCK
Doneume la mota y deixeu que me'n vagi.

BASSANIO
A punt la ting; prentla.

PORCIA L'ha refusada en plena Audiencia. No tindrà més que lo que en recte justicia li pertoca.

GRACIÀ Un Daniel, ho repeteixo! un segon Daniel! Gracies, juheu, per haverme fet de consueta d'eixos mots.

SHYLOCK
Què! Ni la trista mota em dareu?

PORCIA Tindràs tant sols l'estipulada desdita. Prentla a tos danys y perills, juheu.

SHYLOCK Que la cobri el diable, en aquest cas! No m'aturo més temps a discutir.

PORCIA Espérat, juheu. La justicia no't deixa encara lliure: En les lleis de Venecia consta que, si s'arriba a provar que un extranger, directa o indirectament, atenta a la vida d'un ciutadà, la persona menaçada s'incauta de la meitat dels bens del ofensor; l'altra meitat passa a la caixa especial de l'Estat y la vida del culpable resta a la mercè del Dux que'n disposarà a son albir. Per lo tant, jo dic que tu't trobes en el cas previst, car es de pura evidencia que indirecta y fins directament has atentat a la propria vida del qui ara es defensa, y t'has atret la pena fa poc dita. Flecta, doncs, els genolls y implora la gracia del Dux.

GRACIÀ Demana permís pera anar a penjarte. Més si els teus bens passen a l'Estat, ni diners tindràs pera comprar una corda; caldrà, doncs, que l'Estat te pengi a costa seva.

EL DUX Pera que vegis quan difereix el teu sentir del nostre, te perdono la vida abans de demanarmho. L'una meitat dels teus bens es pera Antoni, l'altra passa a l'Estat; més el teu penediment pot alleugerir la confiscació fins a una senzilla esmena.

PORCIA
De part de l'Estat, bé; no, de la part d'Antoni.

SHYLOCK Fòra! preneu ma vida y tot, no'm perdoneu de res. Me deixeu sense casa si us emporteu el séu sostén; me lleveu la vida prenentme els medis de viure.

PORCIA
Quina mercè li acorda la vostra pietat, Antoni?

GRACIÀ
La mercè d'una forca, res més, en nom de Déu!

ANTONI Que Missenyor, el Dux y tot el Tribunal se serveixin deixarli, neta de tot recàrrec, la meitat dels séus bens. L'altra meitat que me la deixi a mi a interès, y quan ell mori, jo consento en restituirla al jove cavaller que no fa molt se li emportà la filla. Imposo dues condicions an aquesta gracia: la primera, es que's faci cristià al moment; la segona, es que, per acta extesa davant del Tribunal, faci donació a son gendre Llorenç y a la seva filla de tot quan al morir posseheixi.

EL DUX
Això farà, o jo li revoco la gracia que acabo d'otorgarli.

PORCIA
Hi consens tu, juheu? Què dius?

SHYLOCK
Hi consento.

PORCIA
Escribà, exteneu l'acta de donació.

SHYLOCK Per favor, deixeume anarmen d'aquí; no'm trobo gens bé. Envieume l'acta y la firmaré.

EL DUX
Vesten, més no deixis de firmarla.

GRACIÀ Dos padrins tindràs a ton bateig. Ah! si jo hagués estat jutge, prou n'hauries tingut una dotzena y que t'haurien acompanyat, no a les fonts babtismals, sinó a la forca.

(Shylock sen va)

EL DUX, (a Porcia) Us prego ab tota l'ànima, senyor, que vingueu a dinar a casa meva.

PORCIA Jo prego humilment a Vostra Mercè que em dispensi: cal que retorni aquesta nit a Padua, y he d'empendre la marxa desseguida.

EL DUX Me sab molt greu que'la manca de lleure us esclavitzi. Antoni, retribuhiu com cal eix cavaller, car, al meu parer, li deveu moltissim.

(El Dux, els Magnifics senadors y llur seguici, desapareixen)

BASSANIO, (a Porcia) Digníssim cavaller, gracies al saber vostre, mon amic y jo ens hem lliurat d'una pena crudel… Acepteu com honoraris els tres mil ducats que's destinaven al juheu; gustosament us els oferim pel vostre grat servei.

ANTONI Y us devem, per sempre més, el nostre afecte y el nostre més franc desprendiment.

PORCIA Ben pagat es qui content resta. Jo estic content d'havervos deslliurat y per lo tant per ben pagat me dóno. Mai mon ànima ha estat més mercenaria que avui. Us demano tant sols que em regoneixeu al trobarnos; bon dia tingueu y prenc comiat de vosaltres.

BASSANIO Car senyor meu, no m'es possible deixarvos sense insistir. Acepteu un record de nosaltres; ja que no com salari, acepteulo com tribut. Dues coses m'heu de concedir; si us plau: la primera es que no'm refuseu; que em perdoneu, la segona.

PORCIA Tant me forceu que us obeheixo. (A Antoni) Doneume els vostres guants, y els portaré en memoria vostra. (A Bassanio) Per l'afecció que em demostreu, aquesta anell aceptaré… no retireu, no, vostra mà, que no us pendré res més; vostra amistat això em refusa?

BASSANIO
Aquesta anell, oh, bon senyor? Si no val res aquesta anell!
Vergonya sentiria de donarvos tal cosa.

PORCIA
No vull res més que això; y ara, veieu? ja es una fantasia meva.

BASSANIO Te una importancia pera mí que sobrepassa sa valúa. Jo faré fer una proclama en cerca de la més preciosa tombaga de Venecia y us l'oferiré; mes perdoneume, aquesta no puc.

PORCIA Ja veig, senyor, que sóu lliberal… al oferir. Vós m'heu ensenyat de cop a demanar y ara me sembla molt bé, que em voleu ensenyar com s'ha de respondre al qui demana.

BASSANIO Oh, senyor, aquesta anell me fou donada per ma esposa; y quan en mon dit la posava ella mateixa, me feu jurar que mai devia vèndrerla, donarla ni pèrdrela.

PORCIA Aquesta excusa estalvia molts presents als homes. La vostra esposa, al saber quant jo me la mereixo aquesta anell, hauria d'esser folla per guardarvos rencunia eterna d'havermela donada. Està bé. Que la pau us acompanyi!

(Porcia y Nerissa sen van)

ANTONI Doneuli, mon Bassanio, la tombaga. A les recomanacions de la vostra esposa poseuhi el contrapès dels seus servéis y de l'amistat meva!

BASSANIO Vés, corre, Gracià, y aconsegueixlo; dónali l'anell, y, si pots, feslo venir a casa d'Antoni. Corre, fes via.

(Gracià sen va)

Anem tranquilament a casa vostra. Demà, de bon matí, volarem tots dos cap a Belmont. Veniu, Antoni.