NIT XIV

La Lluna va dir-me: «Hi ha dues casetes a la vora del camí, en el bosc. Les portes són baixes i les finestres corbades, però l'espina-serbina i els raïms dels coralets les envolten. Les teulades són cobertes de molsa; flors grogues i pèl-de-ca. Només hi ha que cols i patates, en el jardinet; però vora la bardissa ixen unes mates florides de saüc, i sota d'elles seia una nena. Sos ulls bruns es fixaven en la vella alzina que hi ha entre les dues casetes. L'arbre tenia un gran tronc nuós. La copa n'havia estat serrada, i la cigonya havia fet son niu al cim de la soca. L'ocell s'estava allí, movent el bec. Un minyonet sortí i es posà a prop de la noia: eren germà i germana.

»-Què mires?- demanà ell.

»-Estic mirant la cigonya- digué ella: -la veïna m'ha dit que ens portarà un germanet o una germaneta aquesta nit, i estic vetllant per veure-ls quan vinguin.

»-La cigonya no farà res d'això- digué el noi. -La veïna m'havia dit això mateix; però rigué tot dient-ho, i jo li vaig demanar si gosaria de jurar-ho en el nom de Déu, i ella no va gosar: així és que vaig conèixer prou bé que tota aquesta beneiteria de la cigonya no és més que alguna cosa que s'empatollen per a nosaltres, les criatures!

»-Doncs, si és així, d'on vindrà el nen?- demanà la noia.

»-El portarà Nostre Senyor- digué el noi. -Nostre Senyor el té sota el seu mantell, però ningú no pot veure a Déu: així és que no el veurem pas, quan el porti.

»Justament aleshores una rauxada de vent zumzejà entre les fulles del saüc, i els infants picaren de mans i es miraren l'un a l'altre. -Deu ser Nostre Senyor que porta el nen!- I s'agafaren de les mans. S'obrí la porta de la caseta, i aparegué una dona. -Entreu- digué: -entreu i veureu quina cosa ha portat la cigonya: és un germanet!

»Els infants decantaren el cap: massa savien que havia vingut».