IX

VENECIA

DAVANT LA CASA DE SHYLOCK

(Entren Gracià y Solarino, de màscares)

GRACIÀ Aquesta es la barbacana sota la qual ens ha pregat Llorenç que l'esperessim.

SALARINO
Ja quasi ha passat l'hora.

GRACIÀ Es sorprenent que retardi així, car els amants corren sempre més que'l rellotge.

SALARINO Oh! els coloms de Venus volen dèu vegades més lleugers pera sagellar nous pactes d'amor que pera guardar entera la fe jurada.

GRACIÀ Y així es en tot. S'alça algú d'un festí ab l'apetit desmesurat de quan s'hi assentava? Quin es el cavall que al retornar d'una cursa fadigosa avança ab la fuga indomptable de la primera embranzida? En tota cosa s'es més fogós corrent darrera d'ella que al fruhirla. Al fill pròdig s'assembla la nau engalanada, sortint de sa badía natal, empesa y abraçada per l'afalagadora brisa! Y al fill pròdig s'assembla quan retorna, lassos els flancs, les veles destroçades, retuda y pobra, per l'afalagadora brisa extenuada.

SALARINO
Aquí ve Llorenç… Rependrem més tard aquesta conversa.

(Entra Llorenç)

LLORENÇ Cars amics, perdoneu ma llarga tardança! No jo, sinó els meus assumptes us han fet esperar. Si un dia us voleu convertir en lladres d'esposes, jo faré per vosaltres una guardia tant llarga com la vostra. Acosteuvos: aquí viu mon pare, el juheu… Ep! Que surti algú!

(Jèssica surt a la finestra, vestida de patge)

JÈSSICA Qui sóu vós? Digueumho, pera més assegurarmen, y això que puc jurar conèixer vostra veu.

LLORENÇ
Llorenç, el teu amor!

JÈSSICA Llorenç, es cert, el meu amor, veritat es, car a qui com a vós he estimat? Més, fòra de vós, qui ho sab, digueume, si jo sóc el vostre amor?

LLORENÇ
Tos pensaments y el cel ne són testimonis.

JÈSSICA, (tirantli una caixeta) Teniu, preneu aquesta caixeta que prou ne val la pena! Sortosament pera mí que es de nit y que vós no'm veieu pas, perque em sento tota vergonyosa de la meva disfreça; però l'amor es cego y els enamorats no es poden donar compte de les dolces follies que ells mateixos cometen; car, si així no fos, el mateix Cupidó s'avergonyiria de veurem transformada en patge.

LLORENÇ
Baixeu, que cal que'm porteu la meva torxa.

JÈSSICA. Què! Cal encara que jo faci llum a la meva vergonya? Com si per ella sola no fos ja massa, un poc massa visible. Y doncs! amor meu, com es que em destineu a enllumenar als altres, quan jo deuria amagarme?

LLORENÇ Dòna encisera, no estàs prou oculta sota aquest graciós vestit de patge? Però veniu a l'instant: el cor de la nit s'enfuig lleuger, y se'ns espera a sopar a casa de Bassanio.

JÈSSICA Vaig a tancar les portes, a daurarme ab alguns ducats més y sóc ab vós.

(Desapareix de la finestra)

GRACIÀ
Pel meu capell us juro que no es juheva sinó gentil, aquesta.

LLORENÇ Malehit jo siga, sinó l'estimo ab tot el meu cor! Perque es espiritual, tant com jo puc judicarla; es bonica, si els meus ulls no m'enganyen y de que es fidel n'ha donat palesa mostra. Doncs, com noia espiritual, bonica y fidel té de regnar pera sempre més en el meu cor. (Entra Jèssica) Ah! ja ets aquí?… Endavant, senyors, anem! Els nostres companys ja ens esperen ab llurs disfreces.

(Sen va ab Jèssica i Salarino)

(Entra Antoni)

ANTONI
Qui hi ha aquí?

GRACIÀ
Sóu el senyor Antoni?

ANTONI Via! Via! Gracià! Aon són tots els altres? Són les nou, els nostres amics tots us esperen; fòra màscares aquesta nit! S'ha alçat el vent y Bassanio s'embarcarà desseguida. He enviat vint persones a cercarvos;

GRACIÀ Això m'alegra; el meu desitg més gran es veure inflarse la vela y empendre la marxa aquesta nit.

(Sen van)