X

BELMONT

EN EL PALAU DE PORCIA

(Musica de corns. Entren Porcia y El Príncep del Marroc, ab llurs seguicis.)

PORCIA En avant! Descorreu les cortines y mostreu al noble príncep les distintes arques. (Al Príncep) Ara, esculliu.

EL PRÍNCEP La primera es d'or y porta aquesta inscripció: Qui m'esculleixi guanyarà lo que molts homes desitgen. La segona, tota de plata, ofereix aquesta promesa: Qui m'esculleixi obtindrà lo que's mereix. La tercera, de plom comú, porta una divisa grollera com el séu metall: Qui m'esculleixi deu dar y aventurar tot lo que té. Cóm sabré jo si esculleixo la bona?

PORCIA Una d'elles guarda el meu retrat, príncep; si us el feu vostre, també jo us perteneixo.

EL PRÍNCEP Que guihi un déu la meva elecció! A veure: Vull tornar a llegir les inscripcions. Què diu aquesta arca de plom? Qui m'esculleixi deu dar y aventurar tot lo que té. Donarho tot… Y per què? Per plom! Aventurarho tot per plom? Aquesta arca es perillosa. Els homes que tot ho aventuren, ho fan solament ab l'esperança de majors beneficis. Una ànima d'or no's deixa enlluernar per un metall de rebutg; així es que jo no vull donar ni aventurar res pel plom. Què diu l'argent de virginal color? Qui m'esculleixi obtindrà lo que's mereix. Lo que's mereix?… Poc a poc, marroquí; pesa ab imparcialitat el teu valer; si t'evalues per la propria estima, de bastant ets mereixedor; més esser mereixedor de bastant, es lo suficient pera pretendre aquesta bellesa? Y ab tot, dubtar del meu mèrit, representaria, pera mí, una covarda retirada. Lo què jo mereixo? Es an ella! La mereixo per l'altesa del meu naixement, per la meva riquesa, per les meves dots, pel segell que em dóna l'educació, y sobre tot, pel meu amor!… Veiam! y si sense mirar més escullís aquesta?… Llegim una altra volta la sentencia grabada en l'or: Qui m'esculleixi guanyarà lo que molts homes desitgen. No hi ha dubte! Es la noble dama! Tothom la desitja; de les quatre parts del món se ve a besar el tabernacle de la santa mortal que aquí se respira. Els deserts de l'Hircania, les amples solituts de l'immensa Arabia, són ara un encreuhament de rutes obertes pels prínceps que visiten la bella Porcia! El reialme de les ones, quina cresta ambiciosa escumeja contra'l cel, no es un aturador pels llunyadans pretendents: com un xaragall el passen pera veure la formosa Porcia. Una d'aquestes arques guarda sa divina imatge. Es provable que sigui la de plom? Fóra un sacrilegi eix pensament groller; brutalitat molt grossa ja sería donarli per llit de mort aquesta obscura tomba!… Puc crèurela reclosa aquí en la plata, menys preciosa dèu voltes que l'or pur? Oh, pensament culpable! A una tant rica perla, al menys li cal una montura d'auri metall. Tenen a l'Anglaterra una moneda d'or aont hi ha grabada una figura d'angel, més solament està esculpida a la superficie, mentres que aquí es a dins, en un llit d'or, que l'angel reposa. Doneume la clau. Escullo aquest, que passi lo que vulgui.

PORCIA Aquí teniu la clau, preneula, príncep, y si el meu retrat es a dintre, jo sóc vostra.

(Obre l'arca d'or)

EL PRÍNCEP Oh, infern! Què es això? Una calavera que té un paper enrotllat en una de ses conques. Llegimlo:

No es pas or tot lo que lluu, sovint ho haveu sentit dir; molts homes vènen llur vida sols per contemplar mon brill. Tanquen les daurades tombes misèrrims cucs en llur si; si haguessiu sigut discret, lo mateix que sóu ardit; de cos jove y vell de pensa, ara en aquest pergamí no hi tindrieu la resposta. Adéu! Mon comiat es trist.

Ben trist, en veritat. Penes perdudes! Adéu, tu, flama abrusadora! Salut a la desesperació gelada! Porcia, adéu! Massa afligit me sento pera allargar una tant penosa separació. Així sen van els dissortats.

(Sen va)

PORCIA Alegra deslliurança! Anem, tanqueu les cortines! Que tots els del séu color esculleixin ab igual fortuna!

(Sen van tots)