VIII

VENECIA

DAVANT LA CASA DE SHYLOCK

SHYLOCK Com tu vulguis! Més els teus ulls jutjaran; ja veuràs la diferencia que hi ha entre'l vell Shylock y Bassanio! Hei! Jèssica!… no podràs treure'l ventre de mal any com feies a casa meva… Hei! Jèssica!… ni roncar, ni dormir, ni estropellar ta llureia. Què fem Jèssica, que no vens?

LANCELOT, (cridant)
Hei! Jèssica!

SHYLOCK
Qui t'ha dit de cridar, a tu? Jo no t'he dit pas que cridessis.

LANCELOT Vostra senyoria m'ha repetit tantes vegades que jo no sé fer res séns que m'ho diguin!

(Entra Jèssica)

JÈSSICA, (a Shylock)
Me crideu? Què desitgeu de mi?

SHYLOCK Estic convidat a sopar fòra de casa, Jèssica; aquí tens les claus… Més per què hi haig d'anar, jo? No es per amistat, sinó pera adularme, que'm conviden! Què hi fa? Hi aniré pel mateix odi que'ls tinc, pera menjar a costa del pròdig cristià… Jèssica, filla meva, vetlla per ma casa… Jo surto ab vera repugnancia; alguna traidoria's deu forjar contra la meva pau, car aquesta nit he somniat sacs de diner.

LANCELOT Us prego que hi aneu a l'instant, senyor; el meu nou amo us espera ab impaciencia.

SHYLOCK
Y jo an ell, també.

LANCELOT Tots junts han fet una conspiració… Jo no us dic pas que veureu una mascarada, més si la vegessiu, compendré aleshores perque la sang me rajà del nas el darrer dilluns negre a les sis del matí, després d'haver sagnat també, fa quatre anys, el dimecres de Cendra, a primera hora de la tarda.

SHYLOCK Què dius! Hi haurà màscares? Escóltam, Jèssica: tanca bé les portes, y quan sentis el timbal y el groller espinguet de la tenora colltorsada, no vagis a abalansarte a la finestra, ni treguis el cap al carrer pera veure aquests folls cristians d'embadurnats visatges. Al contrari, tapa les orelles de la meva casa, vull dirte les finestres. Que ni el soroll d'eixa buida extravagancia penetri a l'interior de ma austera maisó!… Pel bastó de Jacob ho juro; malehídes les ganes que tinc de sopar fòra de casa, aquesta nit! Però hi aniré… Passa al davant tu, follet, y digues que estic apunt de venir.

LANCELOT Passo endavant, senyor. (En veu baixa, a Jèssica) Deixeulo dir, mestreça, guaiteu a la finestra:

Y veureu passar un cristià ben digne de l'esguard d'una juheva.

(Sen va Lancelot)

SHYLOCK
Què diu aquest beneit de la raça d'Agar, eh?

JÈSSICA.
Me deia: «Adéu, senyora»! Res més.

SHYLOCK Es una aceptable companyia, sinó que menja per sis; té la calma d'un cargol, a l'hora de la feina, y de dia es més dormilega que un gat mesqué! No estic per abellots an el meu rusc. Per això men desfaig y el passo a un cert personatge perque l'ajudi a malgastar el diner emmatllevat. Vaja, entra a casa, Jèssica; potser que torni a l'instant; fes com te dic, tanca les portes darrera teu. Ben tancat, ben salvat. Es una màxima que no envelleix mai en el seny d'un home economisador.

(Sen va)

JÈSSICA, (mirant com Shylock s'allunya)

Adéu! Si no m'es enemiga la fortuna, prompte haurem perdut, jo un pare, y vós una filla.

(Sen va)