VII

VENECIA

UN CARRER

(Entran Gracià, Llorenç, Salarino y Solanio)

LLORENÇ Sí, ens farem fonedissos durant el sopar, ens disfreçarem a casa meva y estarem tots de retorn abans d'una hora.

GRACIÀ
Però si no hem fet els preparatius que calen.

SALARINO
Ni hem avisat als homes de les teieres.

SOLANIO Es una cosa ben grollera si no's combina ab elegancia; pel meu parer, val més deixarho corre.

LLORENÇ
No més són les quatre; encara tenim dues hores pera arranjarnos.
(Entra Lancelot qui porta una lletra) Quines noves portes, bon
Lancelot?

LANCELOT
Si us plau obrir aquesta lletra, suposo que les sabreu.

LLORENÇ Conec quina mà l'envia; es una mà bonica, en bona fe; y es més blanca que'l paper aont ha escrit, aquesta mà bella!

GRACIÀ
Noves d'amor, séns dubte.

LANCELOT, (retirantse)
Ab el vostre permís, senyor…

LLORENÇ
Aon vas?

LANCELOT Rellamp! A convidar al juheu, el meu vell amo, perque vingui a sopar a casa de l'amo nou, el cristià.

LLORENÇ, (en veu baixa a Lancelot, donantli diners) Atúrat; pren això… Digues a la graciosa Jèssica que no mancaré pas… dígali en secret, vés. (Lancelot sen va) Y bé,senyors, que ens preparem pera la mascarada d'aquesta nit? Jo tinc qui em porta la torxa, ja.

SALARINO
Sí, bon Déu! Jo desseguida estic apunt.

SOLANIO
Jo també hi corro.

LLORENÇ
Veniunos a trobar, dins d'una hora, a mi y a Gracià, a casa seva.

SALARINO
Sí, va bé.

(Sen van Salarino y Solanio)

GRACIÀ
No es cert que aquella carta era de l'hermosa Jèssica?

LLORENÇ Cal dirtho tot! M'indica'l medi de portàrmela de casa seva, l'or y les joies que s'ha procurat, el vestit de patge que ja té dispost. Si son pare, el juheu, arriba a anar al cel serà per la mercè de la seva adorable filla; més si an ella, un dia, la desgracia la trastorna, serà ben bé per esser la filla d'un descregut juheu. Vaja, segueixme a mí; llegeix això tot caminant; la bella Jèssica serà el patge qui em durà la torxa!

(Sen van)