XI

VENECIA

UN CARRER

(Entren Salarino y Solanio)

SALARINO
Sí, company, te dic que he vist a Bassanio ferse a la vela;
Gracià s'ha embarcat ab ell, més estic segur que Llorenç no els
acompanya.

SOLANIO Aquest coquí de juheu, ab els séus crits, ha desvetllat al dux qui ha anat ab ell a regirar l'embarcació de Bassanio.

SALARINO Ha fet tard; la nau ja brandava a tota vela. Però al dux se li ha fet creure que Llorenç y la seva aimada Jèssica han sigut descoberts, junts, en una góndola, y ademés, Antoni li ha confirmat també que'ls dos amants no eren al navili de Bassanio.

SOLANIO Mai en ma vida he vist furia tant desordenada, tant folla, tant extranya, tant incoherenta com la que aquest goç de juheu mostrava pels carrers: Ma filla! Els meus ducats! Oh! la meva filla fugada ab un cristià! Oh! els meus ducats en mans cristianes! Justicia! La llei! Mos ducats y ma filla! Un sac ple… no! no!… dos sacs plens de ducats, de ducats dobles, a mi robats per la meva filla! Y de joies!… Dues pedres, dues precioses y riques pedres robades per la meva filla… Justicia! Que's trobi la filla! Ella té les pedres y els ducats!

SALARINO Y ja totes les criatures de Venecia el segueixen cridant: Ohé! sa filla, ses pedres, sos ducats!

SOLANIO Ja cal que'l bon Antoni sigui exacte al dia del venciment, sinó ho pagarà ell tot això.

SALARINO Diable! ara m'hi feu pensar, vós; un Francès ab qui jo parlava ahir, me deia que en l'estreta mar que separa la França de l'Anglaterra, un vaixell de la nostra ciutat havia anat a fons ab sa opulenta càrrega. Desseguida, al dirme això, vaig pensar ab Antoni y en mon interior desitjava que no fos un dels séus.

SOLANIO Deurieu dirho an ell lo que sabeu; més sense brusquetat, pera no afligirlo.

SALARINO No hi ha un home mellor en tota la terra. He vist com se despedia de Bassanio. Aquest li deia que s'apressaria a tornar quan més aviat possible. Ell li ha respost: No ho feu pas, Bassanio, no vull que pera mi violenteu les coses, al contrari, espereu que'l temps les hagi madurades. Y en quan a la lletra que jo he firmat al juheu, que'l vostre pensament d'enamorat no sen ocupi. Esteu alegre, consagreuvos tot al vostre festeig y a l'assegurança del vostre amor per les demostracions que us semblin més convincentes. Dit això, els ulls plens de llàgrimes, ha girat la testa, y d'esquena mateix, allargant el braç, ha pres la mà de Bassanio, retenintla ab infinita tendresa entre les seves. Aleshores, s'han separat.

SOLANIO Diria que sols per Bassanio estima la existencia. Creume, anemlo a trobar y ab alguna distracció esvahimli la melancolia que ell mateix se dóna.

SALARINO
Sí, anem.

(Sen van)