XII

BELMONT

EN EL PALAU DE PORCIA

(Entra Nerissa, seguida d'un criat)

NERISSA.
Cuita! cuita! descorre les cortines a l'instant, per favor, que'l
Príncep d'Aragó acaba de jurar y ve desseguida a provar fortuna.

(Musica de corns)

(Entren El Príncep d'Aragó, Porcia y llurs seguicis)

PORCIA Mireu: aquí hi ha les arques, noble príncep, si esculliu la que guarda mon imatge, nostra festa nupcial serà prompte celebrada, més si sóu dissortat, ja cal que sense planys ni discursos de cap mena, us disposeu a partir immediatament.

EL PRÍNCEP El meu jurament me força a tres coses: per de prompte, mai revelar a ningú l'arca per mí escullida; després, mai pretendre una dòna pera casarmhi, si erro l'arca bona, y per fí, deixarvos a l'instant, si la sòrt no m'acompanya.

PORCIA Aquestes són les condicions a les quals jura sometres aquell qui s'aventura a possehir ma pobra persona.

EL PRÍNCEP Dispost hi estic. Que la fortuna realci les meves esperances!… Or, plata y plom groller. Qui m'esculleixi deu dar y aventurar tot lo que té. Cal que facis més bona cara abans que jo dóni o aventuri res per tu! Què diu l'arca d'or? Ah! Veiam! Qui m'esculleixi guanyarà lo que molts homes desitgen. Lo què molts homes desitgen? Aquest molts potser designa la folla multitut qui es deixa enganyar per les apariencies; qui judica per lo que enlluerna sa mirada, qui no sab veure l'interior de les coses, com el falsiot que fa son niu a la vista de tothom, a l'aire lliure, part defòra del mur, al mateix indret del perill. Jo, doncs, no vull escullir lo que molts homes desitgen, perque no vull anar de parella ab els esperits vulgars ni confòndrem ab les barbres multituts. A tu, a tu vaig ara, reliquiari de plata! Dígam novament quina es la teva divisa: Qui m'esculleixi obtindrà lo que's mereix. Ben dit. En efecte, qui voldria abusar de la fortuna obtenint honors mancats del sagell del mèrit? Que ningú tingui la presompció de revertirse ab immerescudes dignitats! Ah! si els imperis, els graus, les places, no s'obtinguessin a força de corrupció; si els honors purs fossin comprats no més al preu del propri mèrit, quanta gent núa veuriem ben abrigada y quants que avui manen serien manats! Quan d'agram rossegaire s'arrebassaria del bon grà de l'honor! Y quantes llevors de noblesa, espigolades en els femers y en el rebutg dels temps, treurien magnifica brostada!… Però anem a escullir. Qui m'esculleixi obtindrà lo que's mereix. Jo preng lo que'm mereixo. Doneume la clau d'aquesta arca, que aquí obro la porta a la meva fortuna.

(Obra l'arca de plata)

PORCIA
Lo que hi trobeu no mereixía tant llarga espera.

EL PRÍNCEP Què veig! El retrat d'un estúpit fent ganyotes qui m'allarga un paper! Vaig a llegirlo. Que poc t'assembles a Porcia! Que diferent ets de lo que jo esperava, de lo que jo mereixia! Qui m'esculleixi obtindrà lo que's mereix. No mereixia altra cosa que un cap d'idiota? Es aquest el preu equitatiu dels meus mèrits?

PORCIA El jutge y el culpable no poden ocupar el mateix lloc: són dos papers de naturalesa oposada.

EL PRÍNCEP
Què diu aquí?

El foc m'ha trempat set voltes; set voltes deu ser provat per no esser erroni, el judici. Una mena de gent hi ha que no més abraça ombres, y ombra es llur felicitat. Ja ho sé que en eix món hi ha tontos com jo, per fòra brillants. L'esposa que a vós us plagui meneu al llit, mes mon cap serà y es símbol del vostre. Ab això, aneusen, si us plau.

Com més aquí m'estés, més lleig paper hi faria. Ab una testa d'idiota havia vingut a galantejar, més ara men vaig, ab dues. Adéu, dòna encisera! Cumpliré mon jurament y soportaré ab paciencia la meva desgracia.

(El Príncep d'Aragó sen va ab el séu seguici)

PORCIA Mireu el papelló, com s'ha cremat al llum! Oh! aquests tontos carregats de reflexions! Quan se decideixen a obrar tenen el dò de malversarho tot ab llur sapiencia.

NERISSA No es cap disbarat el vell proverbi: forca y casori, coses del destí!

PORCIA
Anem! clou les cortines, Nerissa.

(Entra un missatger)

MISSATGER
Missenyora aont es?

PORCIA
Aquí. Missenyor, què vol?

MISSATGER Senyora, acaba d'arribar a la vostra porta un jove venecià, qui precedeix y anuncia la vinguda del séu amo. Porta de part d'ell substancials homenatges, compresos en presents de gran valúa, ademés dels compliments y frasseigs de la més fina gentilesa. No he vist mai un embaixador d'amor tant proprici: cap dia d'abril ha anunciat tant delitosament la vinguda de l'abundós estiu com aquest herald la vinguda del séu amo.

PORCIA Prou, prou, no parlis més! Mitg temo que aviat no'm diguis que es un dels teus parents, quan així dispendíes ta verbositat de les grans festes pera lloarlo. Vina, vina, Nerissa; el temps me manca pera veure aquest lleuger correu de Cupidó que tant apunt arriba.

NERISSA
Mestre Amor vulgui que siga Bassanio.

(Sen van tots)