XIII

UN CARRER DE VENECIA

(Entren Solanio y Salarino)

SOLANIO
Y ara digues, quines noves corren pel Rialto?

SALARINO Segueix corrent la brama, per ningú desmentida, que una de les naus d'Antoni, carregada que era una riquesa, ha fet naufragi en el estret, als Goodwins; penso que així s'anomena aquell indret. Es un baix fons perillós y malestrug aon sepultades geuhen les carcasses de molts navilis de fonda calada. Aquesta es la nova, dat el cas que'l rum rum que jo't porto sigui un fill dels que la veritat engendra.

SOLANIO Voldria que fos tant fals com la més trafica de les comares que mai hagi rosegat pa de pessic o bé fet creure als séus veíns que les llàgrimes l'anegaven per la pèrdua d'un tercer espòs. Més pera no enfonzarme en un mar de digressions y no entorpir la via planera de la senzilla conversa, es ben cert que'l bon Antoni, l'honrat Antoni… Oh! que jo no trobi un calificatiu prou digne de precedir el séu nom!…

SALARINO
Vaja! vés a la fí!

SOLANIO
Eh! Què dius?… Y bé, la fí es que ha perdut un navili.

SALARINO
Déu vulgui que sigui aquesta la darrera de les seves pèrdues.

SOLANIO Déixam dir a l'instant Amen! de tanta por que tinc que'l diable no vingui a trencar la meva oració, perque míratel com ve cap aquí en forma de juheu. (Entra Shilock) Y doncs, Shylock? Què's diu de nou entre'ls marxants?

SHYLOCK Vosaltres, mellor que ningú, heu sabut la fugida de la meva filla.

SALARINO Això es veritat. Y lo que's jo, conec el sastre que li ha fet les ales ab les quals ha emprès la volada.

SOLANIO Y en quan a Shylock ja sabia que l'aucell tenia tota sa ploma, y que en eix punt, està en la natura de tots els aucells el deixar la vella.

SHYLOCK
Damnada està per tal fet.

SALARINO
Ben cert, si el diable la jutja.

SHYLOCK
Ma sang y ma carn revoltarse així!

SOLANIO
Què, vella carronya! Això't passa a la teva edat?

SHYLOCK
Vull dir la meva filla; que es ma sang y ma carn.

SALARINO Hi ha més diferencia entre ta carn y la seva que entre la gaieta y l'ivori, y en quan a les vostres sangs, la teva es el roig most, la seva ví del Rhin… Però, digueunos, sabeu si Antoni ha tingut o no alguna pèrdua en mar?

SHYLOCK Quin altre mal negoci pera mí! Heus aquí un fallit, un trist pròdig que ab prou feines gosa a mostrar el cap en el Rialto! Un pidolaire que acostumava a venir a la plaça pera treure més al sol que no tenia a l'ombra! Que no pensi ab sa lletra! No sabía dirme altre nom que usurer. Que descuidi sa lletra! Acostumava a deixar diners sols per delicadesa cristiana. Que oblidi sa lletra!

SALARINO Bah! no dubto que si Antoni't manqués, tu no li voldríes pas la seva carn. De què't serviria?

SHYLOCK D'esqué pels peixos. Y sinó pera satisfer ma venjança. Ell m'ha fet abaixar la cara ab sos menyspreus, per ell he deixat de guanyar mitg milló, s'ha rigut de mes pèrdues, s'ha mofat dels meus tants per cent, ha trepitjat la meva raça, ha esbullat els meus negocis, ha refredat mos amics y encès mos enemics… y per quina raó? Perque sóc juheu! Que no té ulls un juheu? Un juheu no té per ventura mans, órgans, proporcions, sentits, afeccions y passions? No's nodreix ab iguals aliments, no el fereixen les mateixes armes, no està subjecte a malalties d'una mateixa llei, no's cura pels mateixos medis, no l'escalfa el mateix estiu y no el refreda el mateix hivern que a un cristià? Si se'ns trenca la pell no sagnem, acàs? No som forçats a riure si ens pessigollejen? Si ens emmatzinen, que per ventura no morim nosaltres? Y si ens ultratgen no tindrem dret a venjarnos? Si en tot lo demés som com vosaltres, també volem assemblarvos ab això. Quan un cristià es ultratjat per un juheu, aont el conduheix la seva humilitat? A la venjança! Quan un juheu se sent ofès per un cristià, seguint el séu exemple, aon deu dirigir sa paciencia? Doncs siga, a la venjança! La perfidia que de vosaltres he après jo me la faré valdre y caigui la desgracia sobre meu sinó allissono a mos mestres.

(Entra un criat)

EL CRIAT Senyors, mon amo Antoni, que's troba a casa seva, desitja parlarvos a tots dos.

SALARINO
Nosaltres l'hem cercat per tots indrets.

SOLANIO Aquí se'ns en acosta un que també es de la tribu! Dubto que sen trobi un altre pera fer el tres, si es que'l mateix diable no esdevé juheu.

(Sen van Solanio, Salarino y El Criat)

(Entra Túbal)

SHYLOCK Digues, Túbal, quines noves portes de Gènova? Has trobat la meva filla?

TÚBAL D'ella he sentit parlar en més d'un indret, però no m'ha sigut possible trobarla.

SHYLOCK Malament! Malament! Remalament! Dóna per perdut un diamant que m'havia costat dos mil ducats a Francfort! Mai fins ara havia caigut la maledicció sobre la nostra raça; jo no l'he sentida fins ara… Hi perdo dos mil ducats en tot això, sense comptar algunes joies precioses, ben precioses joies!… Aquí la voldria la meva filla, morta, a mos peus, ab les joies penjantli en les orelles!… Enterrada la voldria, aquí, a mos peus, ab els ducats dins de sa caixa!… Y cap nova, cap, dels dos fugats!… No, ni una!… Y ja ni sé quan han pujat tots els treballs de recerca. Sí, pèrdua sobre pèrdua! Fuig el lladre ab tant; tant pera trobar el lladre! Y res pera satisferme, ni una ombra de venjança! Ah! totes les desgracies cauhen sobre mes espatlles, sols en mon pit esclaten els sanglots, pera mon rostre són totes les llàgrimes!

(Plora)

TÚBAL No, per cert, a altres homes persegueix la desgracia. Antoni segons he sentit dir a Gènova…

SHYLOCK
Què! Què! Què? Una desgracia? Una desgracia?

TÚBAL
Ha perdut una nau que retornava de Trípoli.

SHYLOCK
Gracies a Déu siguin dades, bon Déu, gracies! Ja es ben veritat?
Ja es ben veritat?

TÚBAL
Jo he parlat ab uns mariners lliurats del naufragi.

SHYLOCK Te dóno les gracies, bon Túbal!… Es una bona nova; sí, bona nova! Bé! Bé! Y aont això? A Gènova?

TÚBAL M'han dit que la vostra filla, a Gènova, ha malgastat vuitanta ducats en una nit!

SHYLOCK Me claves un punyal… Mai més veuré el meu or. Vuitanta ducats d'un sol cop! Vuitanta ducats!

TÚBAL Han vingut ab mí a Venecia uns acreedors d'Antoni, y asseguraven que no s'escaparà de fer fallida.

SHYLOCK
Això m'anima. El marejaré, el torturaré; això m'entussiasma.

TÚBAL Y un d'ells ha ensenyat una tombaga que l'havia comprat a la vostra filla a preu d'un mico.

SHYLOCK La desgracia l'aplani! Com me tortures, Túbal: era la meva turquesa. Era un present de Lia, de quan joves; no l'hauria donada per tot un bosc de micos.

TÚBAL
Y no hi ha dubte, Antoni està enfonzat.

SHYLOCK Sí, tens raó, es veritat. Vés, corre, Túbal, retentme un home de lleis, quedeu compromesos ab quinze dies d'anticipació… Si no'm paga, vull ferme ab el séu cor: quan ell hagi desaparegut de Venecia faré tot el negoci que a mí em plagui. Corre, Túbal, y vina a retrobarme a la nostra sinagoga; via, bon Túbal. A la nostra sinagoga, Túbal!

(Sen van)