XV

EL PALAU DE PORCIA, A BELMONT

(Entren Bassanio, Porcia, Gracià, Nerissa y altres acompanyantes.
Les arques estan visibles)

PORCIA Jo us prego de detindreus. Espereu un dia o dos a aventurarvos; si no acerteu, jo perdo així la vostra companyia. Tardeu doncs, un poc més. Hi ha no sé què (no es pas l'amor, no,) que'm fa sentir quan me doldria perdreus; y un tal pressentiment, ja sabeu vós que no vindrà de l'odi. Pera ferme compendre mellor, doncs, (y això que la verge sols gosa parlar ab el propri pensament), jo voldria retenirvos un mes o dos aquí, abans que pera mí temptessiu la fortuna. Jo podria ensenyarvos la manera de ben escullir, sinó que aleshores seria una perjura y jo no ho seré mai. Per altra part, podeu mal escullir y aleshores me deixareu ab el negre dolor de no haver estat perjura. Malhagin els vostres ulls! Són ells els que m'han encantat y mitg partit en dues: vostra es l'una meitat, l'altra meitat es vostra… ai, volia dir meva; però si es meva es també vostra, y així sóc vostra entera. Oh! crudel destí el que alça un mur entre el proprietari y la proprietat, y fa que sentintme jo vostra, no'm pogueu vós pendre!… Si així passés que sen vagi la sòrt a l'infern y no pas jo! Parlo massa, ja ho veig, més es pera aturar el temps, allargarlo, retenirlo, distreurel y així retardar la vostra elecció.

BASSANIO
Deixeume, deixeume escullir que aquest estat me posa en tortura.

PORCIA En tortura Bassanio? Digueu així que en vostre amor s'hi amaga alguna traició.

BASSANIO Cap, a no esser que fos la terrible traició del dubte que em fa tèmer per la possessió d'allò que estimo. Hi ha tant de parentiu y afinitat entre la neu y la flama, com entre la traició y el meu amor.

PORCIA Sí, sí; però jo temo que ara no parleu com un home a qui la tortura força a parlar.

BASSANIO
Prometeume la vida y diré tota la veritat.

PORCIA
Doncs siga; confesseu y viviu.

BASSANIO Si haguessiu dit: confesseu y aimeu, en dos termes hauriau enclòs la meva confessió. Oh dolcíssim torment quan l'atormentadora desvetlla en mí la resposta que ha de deslliurarme! Anem! Guieume a les arques y a la meva sòrt.

PORCIA Anem doncs! En una de elles sóc tancada; si m'estimeu m'hi trobareu. Nerissa y tots vosaltres, retireuvos un poc… soni la musica mentres que ell esculleixi! Si perd acabarà com el cigne que expira cantant; y perque sigui més fidel la comparança, mos ulls seran el xaragall aon trobi ell l'humit coixí de mort. Mes potser guanyarà: y aleshores què serà la musica? Oh, serà l'esclat de la trompeteria de quan els vassalls fidels saluden a un rei coronat de nou; serà el dolç ressonar d'aubada que's filtra a l'orella del nuvi ensomniat y el crida a casament… Mireusel! camina ab tanta magestat, però més ric d'amor que'l jove Alcides al deslliurà la verge que l'afligida Troya oferia en tribut al monstre de la mar. Jo estic disposta al sacrifici, aquestes dònes, aquí, a part, són les Dardanianes, qui ab el visatge descompost venen a veure el dessenllàs de l'acte… Coratge, Hèrcul! Viu tu, y em faràs viure… Me corpren molta més ansia a mí qui contemplo el combat, que a tu qui l'afrontes.

(Comença la musica. Mentres Bassanio medita davant les arques, se sent la cançó que segueix:)

Digam aon l'amor s'hostatja?
En la testa o en el cor?
Digam com naix y es nodreix?
Respòn, respòn.

L'amor s'engendra en els ulls, viu de mirades, y mor en el breçol que l'ampara. Brandem tots les campanes per l'amor. Jo canto: Ning, nang, abranda!

TOTS
Ning, nang, abranda!

BASSANIO Se veu que'ls més hermosos defòres poden esser els més falsos. El món està en contínua decepció per culpa de l'ornament. Quan de justicia's tracta, quina es la causa tant desesperada y negra que un home de paraula dolça no n'atemperi l'horror? En religió hi ha cap heretgia, per condempnable que sigui, que santificada per una calva austera y autorisada per un text, no pugui amagar sa baixesa dessota una bella forma? No hi ha cap vici, per petit que sigui, que no prengui els colors de la virtut. Si n'abonden de covards, ab el cor fals com esgraonada de sorra, que ostenten la barba d'un Hèrcul y d'un Mart ferotge! Penetreu en son interior: el séu fetge es blanc com la mateixa llet! S'acuiracen ab les despulles de la força sols pera ferse temibles… Contempleu la bellesa y veureu com se guanya a pes d'enflocadura; d'aqui ve aquest miracle, nou en la naturalesa, de que les dònes més opulentes siguin al mateix temps les més escuàlides. Mireu com eixes trenes reguinxolades en anelles d'or y què ab l'airè's mouhen tant graciosament sobre una pretesa hermosura, sovint no són més que la deixa d'un altre cap, y aquell aon nasqueren geu en el sepulcre! Què es l'ornament, sinó la platja del mar més perillós? El vel magnífic qui cobreix una bellesa indiana? Es, en una paraula, l'apariencia de la veritat ab que's vesteix un segle pervers que als més prudents voldría esgarriar. Y per això, or cridaner, aspre aliment de Mides, jo't rebutjo. (Senyalant l'arca de plata) Y a tu també, pàlit y ordinari mediador entre home y home… Però tu; oh! plom trist, que més aviat fas una menaça que una promesa, tu'm commous per ta senzillesa més que per tes paraules y jo sóc qui t'escullo! Que'n sigui el resultat la meva ditxa.

PORCIA Com se dissipen en els aires totes les altres emocions, inquietuts, foll desesper y tremolosa esgarrifança, y gelosia d'ull verdós! Modérat tu, oh amor! calma ton èxtassi, atura aqueix torrent de joia, disminueix el sobrepuig; ta beatitut m'omplena massa y atenuarla deus, sinó de goig m'ofegaré.

BASSANIO, (obrint l'arca de plom) Què veig aquí? El retrat de l'hermosa Porcia! Quin semi-déu ha pogut acostarse tant a la vida? Se mouhen aquests ulls o bé es que veientlos els meus tremolen, que ells me semblen mourers? Y aquests llavis mig oberts ab sa alenada de mel que els atravessa; mur tant suau jamai ha separat a més suaus amics. En els cabells l'artista ha imitat a l'Aràgnida teixint un filet d'or aont els cors dels homes queden presos més aviat que els mosquits en les teles d'aranya! Però aquests ulls!… Cóm hi ha pogut veure l'artista pera ferlos? Me sembla que a l'acabar l'un, n'hi havia prou pera enlluernar els dos d'ell y privarlo de dur l'obra a terme. Més observeu una cosa: que tant com la realitat del meu entussiasme elogia ab indigne feblesa aquesta imatge, igualment aquesta ombra, s'arrocega penosament allunyada de la realitat… Aquest es l'escrit clau y resum de la meva ventura:

A vós qui no esculliu pas guiat per l'apariencia, bona sòrt y bona tria! Doncs tal ditxa se us presenta, no aneu a cercarne d'altra, conteuteuvos ab aquesta. Si esteu satisfet, si us don vostra sòrt ditxa completa gireuvos vers vostra dama y ab un dolç bes reclameula.

Escrit deliciós! Ab el vostre permís hermosa dama… (Besa a Porcia) Jo vinc, ab eix paper a la mà, a pendre y a oferir. El lluitador que brega ab son contrari ab l'afany del premi, creu haver triomfat als ulls del poble quan sent batre de mans y aclamacions per tots costats; més s'atura, el seny enterbolit y fixa la mirada, no saben bé si aquella tempestat d'entussiasme s'adressa o no an ell. Així, jo resto davant vós, tres cops hermosa dama, dubtant de la certesa de quan veig, fins que per vós me sigui assegurada, firmada y confirmada.

PORCIA Aquí em veieu, ben bé com sóc, Bassanio. Jo pera mi sola, no tindria l'ambició d'esser molt més de lo que sóc. Pera vós sí que voldria triplicar vint voltes mon saber y esser mil cops més bella y mil voltes més rica y sols pera vèurem crèixer en vostre apreci, voldria tenir en virtuts, bellesa, fortuna y amistats, tot un tresor incalculable. Heu de saber qué la soma del meu valer no es grossa; en un cop d'ull evalueula y us trobareu ab una noia sense saber, sense experiencia, contenta d'estar encara en la edat propria a esser ensenyada y més contenta d'haver nascut ab seny viu pera apendre, y sobre tot joiosa de confiar son esperit dócil a la vostra direcció, oh, senyor meu, mon guiador, mon rei! Jo y tot lo que es meu, d'ara en avant es vostre. Fa poc jo era el senyor d'aquesta bella finca, amo de mos criats, de mi mateixa regna; més ara, en eix instant que us parlo, la casa, els criats y jo també, tot es vostre, senyor. Tot us ho dóno ab aquesta tombaga. Guardeula bé! Si la perdessiu o donessiu, pressagi fóra això de la decadencia del vostre amor y em donariau motiu de recriminarvos.

BASSANIO, (posantse en el dit la tombaga que Porcia li ofereix) M'heu fet emmudir, senyora; es ma sang sola la que us respòn en mes venes; y en totes les potencies del meu ser hi regna aquella confusió que's manifesta en les remors de la multitut commosa per l'amable arenga d'un príncep estimat; es un caos en el quin s'hi barrejen tots els sentiments y es fonen en una suprema joia que sense intenció s'expressa. Quan del meu dit manqui eixa baga, la vida em mancarà; oh! sí, aleshores podeu cridar en veu forta: Bassanio es mort.

NERISSA
Missenyor y missenyora, per nosaltres, espectadors, qui hem vist
realisarse els nostres vots, ja ha arribat l'hora de cridar:
Ditxosos, ditxosos sigueu senyor y senyora!

GRACIÀ A vós, senyor Bassanio, y a vos, ma gentil dama, jo us desitjo tanta ditxa com pogueu desitjar vosaltres, doncs estic segur que els vostres desitgs no s'oposen a la meva ditxa. El dia que Vostres Exelencies pensin solemnisar l'unió de llurs voluntats, jo demano que a mi també se'm permeti casarme.

BASSANIO
De molt bona gana, si pots trobar muller.

GRACIÀ Mercès a Vostra Senyoria; vós mateix men heu trobat una. Els meus ulls són tant llestos com els vostres, missenyor. Vós heu vist la mestreça y jo he mirat la serventa. Si vós estimaveu, jo també he estimat, que no es del gust vostre ni del meu, l'entretenir les coses. Vostra fortuna geia en aquestes arques, y la meva igualment, com el fet us ho prova. Sang y aigua he suat pera ferme voler, seca ting la boca de tan prodigar juraments d'amor, y per fí, si tal promesa es una fí, la promesa he lograt d'aquesta hermosa, que'l séu amor me donaria, si vós teniau la sòrt de fervos vostra la mestreça.

PORCIA
Y es veritat, Nerissa?

NERISSA.
Sí, senyora, si vós hi consentiu.

BASSANIO
Y vós, Gracià, aneu de bona fe?

GRACIÀ
Sí, en bona fe, senyor.

BASSANIO
Molt honrades se veuran nostres nupcies ab vostre casament.

GRACIÀ, (a Nerissa) Ens hem de jugar mil ducats ab ells a veure qui farà la primera criatura.

NERISSA
Que deslliguem la borsa?

GRACIÀ Y doncs; ab aquests jócs es impossible guanyar si un no's deslliga la borsa. Qui ve cap aquí? Llorenç y la seva infidel y l'altre! Solanio, mon vell amic Venecià!

(Entren Llorenç, Jèssica, y Solanio)

BASSANIO Sigueu an aquest lloc molt ben vinguts, Llorenç y Solanio, si es que la novetat dels meus drets d'aquí dins, m'autorisa a desitjar tal cosa. Ab el vostre permís, Porcia encisera, a mos amics y compatriotes dóno la benvinguda.

PORCIA
Missenyor, igualment dic; són benvinguts del tot.

LLORENÇ A Vostra Mercè, gracies. En quant a mí, missenyor, no m'animava pas l'intent de venir a visitarvos en eix lloc, més, havent trobat a Solanio pel camí, de tal manera m'ha pregat que l'acompanyés, que no m'hi he sabut negar.

SOLANIO
Es ben veritat, y raons no'm mancaven pera ferho. El senyor
Antoni s'encomana a vós.

(Dóna una lletra a Bassanio)

BASSANIO Abans d'obrir eixa lletra, digueume, si us plau, com està mon lleal amic?

SOLANIO Si està malalt, senyor, no més ho està de l'ànima, y si està bò, el cos no hi té que veure. La seva carta us en donarà compte.

GRACIÀ (senyalant a Jèssica) Nerissa, mostreuvos tendra ab eixa extrangera; doneuli vostra benvinguda. Vinga eixa mà, Solanio! Quines noves porteu de Venecia? Cóm està el magnífic marxant, el nostre bon Antoni? Com l'alegrarà la nostra bella fortuna; som uns Jasons y hem conquerit el llegendari tresor.

SOLANIO
Tant de bò haguessiu conquerit el que ell acaba de perdre!

PORCIA Aquesta lletra porta horribles noves que roben el color de les galtes de Bassanio; la mort d'un car amic, séns dubte! Sinó, quina altra cosa al món podría desfigurar fins a tal punt la fesomia d'un home coratjós? Oh! Y com més va, pitjor? Bassanio, permeteume, jo sóc una meitat del vostre esser y la meva gran part haig de tenir en lo que eix paper us porta.

BASSANIO Oh, dolça Porcia! Hi ha aquí algunes paraules de les més desoladores que mai hagin ennegrit el paper. Dòna encisera, quan per primera volta us fiu conèixer el meu amor, francament us vaig dir que tota ma riquesa en mes venes circulava, que cavaller jo era. La veritat vaig dirvos aleshores, y ab tot, dòna estimada, heu de veure com no donant cap preu a ma fortuna, encara me realçava massa. Al dirvos que ma riquesa y no res era tot hu, havia de dirvos que era menys que res, ja que pera procurarme medis, m'he convertit en deudor d'un amic meu y an ell l'he fet deudor de son pitjor enemic. El paper d'aquesta lletra, senyora, es com el cos del meu amic: cada paraula es una ferida oberta per aon s'escola la vida. Però es ben veritat, Solanio? Han fallat totes ses empreses? Cap n'hi ha hagut de venturosa? De Trípoli, de Mèxic, d'Anglaterra, de Lisboa, de Berbería, de les Indies, ni un sol vaixell s'ha lliurat de topar ab les roques, perdició dels marxants?

SOLANIO Ni un sol, missenyor! Y després, es provable que per més que Antoni obtingui el diner que cal pera pagar el deute, el juheu no vulgui aceptarlo. Jo no he vist mai un esser ab forma humana llençarse ab tanta feresa a la perdició d'un home. Del matí al vespre està implorant al dux y vol remoure a son favor les llibertats de l'Estat si no se li fa justicia. Han provat de persuadirlo vint marxants, el mateix dux y els nobles de més alta alcurnia, més ningú el treu de les seves rabioses raons: manca de paraula, justicia, compromís firmat!

JÈSSICA Quan jo ab ell era encara, li vaig sentir jurar davant Túbal y Chus, de sa mateixa tribu, que més s'estimaria tenir la carn d'Antoni, que vint voltes doblada, la soma que li deu; y jo sé, missenyor, que si acàs no s'hi oposen l'autoritat, el poder y la llei, malament anirà la cosa pel pobre Antoni.

PORCIA, (a Bassanio)
Y es vostre car amic, qui es troba en aquest trànsit?

BASSANIO Mon amic més volgut, l'home més bò, i el cor més prompte, el més incansable en els favors, un home en qui brilla l'antic honor romà més que en cap altre dels que a Italia respiren.

PORCIA
Quina quantitat li deu al juheu?

BASSANIO
Tres mil ducats.

PORCIA Què! No més això? Doneunhi sis mil y esqueixeu la lletra; dobleu y tripliqueu els sis mil abans que'l tal amic perdi un sol cabell per culpa de Bassanio. Primer veniu ab mí a l'iglesia, doneume'l nom d'esposa vostra, y desseguida us en aneu cap a Venecia, vers l'amic; a mon costat, repòs no haurieu ab l'ànima intranquila. Tindreu prou or pera pagar vint voltes aqueix deute y, quan pagat ja sigui, porteu aquí vostre fidel amic. Nerissa, ma serventa, y jo, entre tant, aquí viurem en casta viudetat. Anem, veniu, que us toca empendre la marxa al mateix dia nupcial. Festegeu vostres amics, feuloshi cara alegra; ja que tant car m'haureu costat carament vull estimarvos. Però llegiume la lletra del vostre amic.

BASSANIO, (llegint) «Tendre Bassanio, s'han perdut tots mos vaixells; mos acreedors esdevenen crudels; ma situació es molt apurada, ma lletra al juheu perilla; y, ja que pagantla, a la força he de deixar de viure, vull que sigui nul tot deute entre nosaltres dos, ab tal que abans de morir us vegi; de totes maneres feu com us plagui; si no es vostra amistat, no ha d'esser ma lletra la que us decideixi a venir!»

PORCIA
Oh! mon amor, enllestiu prompte vostres assumptes y marxeu.

BASSANIO Ja que'm doneu vostre permís, corro a apressarme; més, d'aquí a la tornada, cap llit tindrà la culpa del meu retard, cap repòs s'escorrerà entre vós y jo.

(Sen van tots)