XV

VENECIA

UN CARRER

(Entren Shilock, Salarino, Antoni y un Guarda)

SHYLOCK
Guarda, no li treieu pas l'ull de sobre… Que no sem parli de
compassió… Mireusel l'imbècil que deixava diners sense interès!
No li treieu pas l'ull de sobre, guarda.

ANTONI
No obstant, escóltam, bon Shylock.

SHYLOCK Jo reclamo ma lletra: no insisteixis per ella, he jurat que ma lletra me seria pagada. Tu m'has tractat de goç sense motiu; doncs bé! ja que sóc un goç no't fihis de mos uials. El dux me farà justicia. Molt m'extranya, guarda infidel, que hagis caigut en la temptació de creurel y sortir ab ell de presó.

ANTONI
Te prego que m'escoltis.

SHYLOCK Jo reclamo ma lletra, a tu no vull sentirte; jo reclamo ma lletra, es inútil que parlis més. De mi no'n fareu un d'aquests bonassanos d'ulls contrits, que dobleguen el cap, sospiren, s'entendreixen y es corven a la voluntat dels cristians. No vull que'm segueixis; no demano paraules, no vull més que ma lletra.

(Shylock sen va)

SOLANIO
Més ferotge mastí no s'ha vist mai entre homes.

ANTONI Deixemlo; no el seguiré més ab pregs inútils. Atenta contra ma vida, prou sé per quin motiu: sovint jo he salvat de ses persecucions a molta gent qui ha vingut a implorarme; d'aquí ve el séu odi.

SOLANIO
Estic segur que'l dux no aceptarà com vàlit el vostre compromís.

ANTONI El dux no pot trencar el curs de la llei. No's poden desatendre les garanties que'ls extrangers troben entre nosaltres a Venecia, sense que la justicia de l'Estat resti compromesa als ulls dels marxants de totes nacions que ab llur comerç fan l'esplendor de la ciutat. Que vingui, doncs, lo que hagi de venir! Mes m'han deixat tant extenuat aquestes pèrdues y angunies que ab prou feines si tindré una lliura de carn pera satisfer demà a mon sanguinari acreedor. Anem, guarda, en avant!… Déu vulgui que Bassanio vingui a véurem pagar el séu deute y en pau tot lo del món.

(Sen van)