XVI

BELMONT

EN EL PALAU DE PORCIA

(Entren Porcia, Nerissa, Llorenç, Jèssica y Baltasar)

LLORENÇ Senyora, ho dic sens vacilar en presencia vostra: teniu una alta y veritable idea de la divina amistat; ne doneu la més ferma prova soportant com vós ho feu l'abscencia del vostre senyor. Més si sabessiu a qui feu tal honor, a quin real cavaller presteu ajuda, de quina abnegació es feta la seva amistat per monsenyor vostre marit, estic segur que'l vostre desprendiment us enorgulliria com mai cap altra bona acció ordinaria.

PORCIA No m'he penedit mai d'haver fet bé, y no serà pas avui que comensi. Entre companys qui viuen y passen el temps junts y quines ànimes estant junyides igualment al llaç de l'amistat, deu regnar una vera harmonia de temperaments, de gustos y maneres. Això em fa creure que aquest Antoni, per esser l'amic de cor de missenyor, deu assemblarse an ell. Essent així, m'ha costat ben poc lliurar l'imatge de la meva vida del domini d'una infernal crudeltat! Mes preng un tò que s'assembla massa al propri elogi; deixem, doncs, això y parlem d'altra cosa. Llorenç, poso en vostres mans la vetlla y direcció de casa meva, fins a la tornada de missenyor. En quan a mí, vaig a cumplir la promesa feta secretament al cel, de pregar y viure en contemplació, ab la sola companyia de Nerissa, fins que son marit y missenyor tornin. A dos llegües d'aquí hi ha un monestir, y allí estarem recloses. Jo us demano que acepteu una càrrega que la meva amistat y les circunstancies del moment us imposen.

LLORENÇ Senyora, gustosament cumpliré ab totes les vostres acertades ordres.

PORCIA Tot mon servei ja sab els meus intents: a vós y a Jèssica us obehiran com al senyor Bassanio y a mí mateixa. Conserveuvos bé, doncs; fins a més veure!

LLORENÇ
Suaus pensaments y hores de ditxa us acompanyin!

JÈSSICA
A Vostra Mércè desitjo, totes les joies del cor!

PORCIA Pel vostre desig, gracies! jo ab goig us el retorno. Adéu, Jèssica! (Sen van Jèssica y Llorenç) Ara, a tu, Baltasar. Sempre fidel y honrat t'he vist: veuret igual avui espero! Pren eixa lletra y fes tots els esforços humans pera esser depressa a Pàdua; pósala a les propries mans del meu cosí el doctor Bellario. Després, pren ab gran cura els papers y els habits que ell te dònarà, y, sobre tot, ab la pressa més gran del món, pòrtals a on cala el llahut públic que fa la via de Venecia. No perdis temps en paraules, marxa; jo seré allà primer que tu.

BALTASAR
Me n'hi vaig, senyora, ab tota la llestesa possible.

(Sen va)

PORCIA Nerissa, acóstat. Porto entre mans una empresa que t'es desconeguda. Veurem nostres marits més prompte de lo que ells se pensen.

NERISSA
Y ells a nosaltres, que'ns veuran?

PORCIA Sí, Nerissa, més talment habillades que'ns creurán provistes d'allò que'ns manca. Apostem lo que vulguis que al veurens totes dues engalanades com a dos jovincels, seré jo el cavaller més fí dels dos y el que portarà de més bella faisó la daga. Veuràs com sé estrafer l'aflautada veu que marca'l trànsit de l'adolescent a l'home; com al nostre pas breu sé donarli força masculina, com parlo de baralles ab l'aire fanfarró que'ls joves prenen, y com sabré inventar dolces mentides! Quantes honorables dames hauran caigut malaltes sospirant pel meu amor y llur vida hauré pres ab ma duresa! Jo no podia pas complàureles a totes! Després vindrà'l penediment y em sabrà greu, a la fi, d'haver causat sa mort. Jo diré tant bé una vintena d'aquestes gracioses mentides que no mancarà qui juri com fa més d'un any que he deixat les aules!… Me ballen pel cap mil facecies de les que fan aquests arruixats que ara'm convé imitar pel meu servei.

NERISSA
Ens pendran per homes?

PORCIA Fuig! Quina pregunta si la sentís un alegre maliciós! Anem! Te faré saber tot el meu plan una volta siguem en mon cotxe que'ns espera defòra el parc. Apressemnos que avui ens toca fer vint llegües.

(Sen van)